El menjador escolar, excepcional als instituts: "És que els alumnes deixen de menjar?"
Els centres detecten necessitats alimentàries entre l’alumnat i un 23,9% dels adolescents assegura que hi quedaria a dinar si se'ls oferís servei de migdia
-
CAST -
ENG -
ALE
PalmaA l’IES Son Cladera, el menjador va començar a funcionar després de la pandèmia. El centre havia detectat un augment de les necessitats alimentàries entre les famílies i va demanar poder posar en marxa el servei. Ara, una desena d’alumnes hi queda a dinar cada dia. Per a algunes famílies, explica el director, el menjador és un suport davant una situació econòmica complicada, però el preu també pot ser un impediment. "Els costa comprar un plat preparat, però encara més haver de pagar vuit euros pel menjador", assenyala Manu Blanco.
La situació de Son Cladera no és l'habitual als instituts. Aquest curs la Conselleria d’Educació ha possibilitat que tots els centres públics d’Infantil i Primària puguin tenir servei de menjador i treballa per consolidar-lo. Quan els alumnes arriben a l’ESO, però, el servei deixa de ser habitual i cada centre resol el migdia d’una manera diferent. "Seria ideal que tothom tingués menjador? Sí, seria ideal. Ho pens com a persona i com a director", diu Blanco.
La realitat és desigual. Segons les dades de l’estudi Les cafeteries dels instituts com a espais de migdia, elaborat per la Xarxa Alimentant el Futur, 7 IES ofereixen el servei de plat del dia i 17 centres ofereixen piscolabis saludable, tot i que en molts casos aquesta segona opció es comercialitza com a berenar i no com un servei regular de dinar. A més, sis CEIPIESO (escoles institut) permeten que l’alumnat d’ESO continuï utilitzant el menjador escolar habitual, mentre que a Mallorca només tres instituts tenen autorització perquè els seus alumnes vagin a dinar al menjador d’un col·legi de Primària pròxim.
Allà on hi ha una opció per dinar, els alumnes la utilitzen. L’estudi també assenyala que el 51,4% de l’alumnat dels centres amb oferta de migdia hi queda a dinar: un 20,8% ho fa cada dia i un 37,5%, alguns dies a la setmana. En canvi, entre els instituts que no ofereixen aquest servei, un 23,9% dels alumnes diu que hi quedaria si n’hi hagués. La investigació ha analitzat 40 dels 68 instituts amb cafeteria de les Balears i ha recollit les respostes de 667 alumnes, 451 professionals, 17 juntes d’AFA (Associacions de Famílies) i 9 empreses concessionàries.
Per a Miquel Àngel Guerrero, director de l’Oficina Tècnica de FAPA Mallorca, aquestes dades ajuden a posar en qüestió que l’arribada a Secundària faci desaparèixer la necessitat d’un servei que està plenament integrat a Primària. A l’IES Josep Sureda i Blanes, una vintena d’alumnes utilitzen el menjador perquè el centre va voler donar continuïtat al servei de l’escola Rafal Vell. "Els al·lots que dinaven al menjador a Primària, què passa quan arriben a Secundària? És que els alumnes deixen de menjar?", planteja. Blanco, per la seva banda, considera que disposar de menjador als instituts seria una opció desitjable, però els edificis dels instituts, sovint antics, no sempre estan preparats per instal·lar-hi una cuina i un servei com els de Primària. La qüestió, per tant, no és només si hi ha demanda, sinó també quines possibilitats té cada centre per donar-hi resposta.
Els ajuts que no arriben
La Conselleria ha intentat cobrir una part d’aquest buit amb ajuts d’alimentació. Durant el curs 2025-2026, fins a 13.194 alumnes d’Infantil, Primària, ESO, FPB i transició a la vida adulta varen rebre ajuts de menjador o alimentació. D'aquestes només 275 varen percebre ajuts específics d’alimentació, pensats també per facilitar l’accés a un berenar o a un plat del dia als alumnes de Secundària. Ara bé, perquè un ajut funcioni, primer cal conèixer-lo i demanar-lo. Segons l’estudi de les cafeteries, el 85,7% dels alumnes i el 97,1% dels professors participants no coneixien aquests ajuts enfocats als alumnes d’institut. L’IES Quartó de Portmany n'és l’exemple: només tres famílies en reben, tot i que el centre considera que n’hi podria haver prou més.
"Els menjadors són un tema que mai no hem tractat a Secundària a Eivissa", explica el director de l’IES Quartó de Portmany i president dels directors de Secundària de les Pitiuses, Francisco Tienda. L’institut treballa sobretot amb els ajuts per a esmorzars i berenars, mentre que les situacions de més vulnerabilitat també es deriven als Serveis Socials. El director descriu alumnes que tornen a casa i dinen tots sols, que han de resoldre el dinar pel seu compte o que no sempre mengen el que els han deixat preparat. També ha detectat casos d’alumnes que restringeixen el menjar per qüestions relacionades amb la imatge corporal i amb l’assetjament. Són situacions que el centre coneix i resol, però que no ha quantificat.
A Palma, l’estudi situa en un 40,4% la proporció d’adolescents que han experimentat o experimenten inseguretat alimentària. Un 8,7% viu situacions considerades greus, en què es pot veure afectada la quantitat, la qualitat o la varietat dels aliments, arribar a botar-se àpats o passar tot un dia sense menjar. La dada correspon als adolescents de Palma i no permet extrapolar la situació al conjunt de les Balears, però ajuda a posar context a una realitat que els centres també detecten.
La majoria dels alumnes d'institut dina a casa, segons l’estudi: un 92,1%. Però gairebé un de cada quatre ho fa tot sol i el 30% recorre habitualment a aliments precuinats o panets. El lloc on es fa l’àpat no explica per si mateix les condicions en què es fa. Per a una família amb dificultats econòmiques, tenir accés a un menjador pot ser una manera de garantir un àpat; per a una altra, tornar a casa pot significar que l’alumne dini tot sol o que hagi de preparar-se alguna cosa.
Una etapa transcendental
La nutricionista Nieves Pérez posa l’accent en el moment vital en què es troben aquests alumnes. "L’alimentació és important per a tothom, però encara més en un cos que dobla la seva mida en una etapa determinada, que està crea teixit i material", explica. A Secundària, els adolescents són més autònoms per decidir què mengen i tenen al seu abast una oferta de productes que no sempre equivalen a un àpat complet.
A les cafeteries dels instituts estudiats, els panets representen el 43,6% dels productes i la brioixeria, el 36,3%. El 69,7% dels equips directius considera que aquesta oferta no fomenta hàbits saludables. Igualment, una cafeteria amb una oferta més saludable continua sense ser un menjador amb primer plat, segon i postres per a l’alumne que necessita quedar-hi a dinar. I un ajut alimentari no arriba a qui no el coneix o no aconsegueix tramitar-lo.
Els alumnes, mentrestant, continuen passant de Primària a Secundària amb les mateixes necessitats bàsiques. Alguns tenen 11 o 12 anys quan entren a l’institut. Uns continuaran dinant amb la família; d’altres ho faran tots sols o no menjaran res. Alguns tindran un plat a l’abast i altres s'hauran de cercar la vida. El que canvia quan arriben a l’ESO no és que deixin de necessitar dinar. De fet, estan en una època de tenir, en general, més gana. El que canvia és que el menjador escolar deixa de ser una resposta habitual i compensadora de les desigualtats.