“No amagam les contradiccions de Magaluf”

ManacorEl Festival de Literatura Expandida de Magaluf té lloc sobre una contradicció difícil d’esquivar. Durant quatre dies, els llibres ocupen un dels grans epicentres del turisme de masses i de gatera de Mallorca. Ho fan de bracet de l’hotelera Melià, una cadena que és exponent de la balearització, l’exportació del model turístic intensiu implantat primer a l’Arxipèlag i traslladat arreu del món.

Aquesta tensió acompanya el FLEM d’ençà que va néixer, el 2021. Abans de la primera edició ja va ser acusat de culturewashing, emprar la cultura per blanquejar l’activitat hotelera i la turistificació de Magaluf. Sis edicions després, el director, Miquel Ferrer, considera que aquella reacció va ser precipitada. “Va ser una crítica sorprenent perquè es va fer abans que tingués lloc el festival. El que s’ha de jutjar és la proposta”, defensa.

Rebutja que el FLEM vulgui substituir el relat dels excessos per una postal cultural sense conflictes. “Mai no hem intentat amagar què és Magaluf ni quines són les seves contradiccions”, assegura. Ho exemplifica amb les rutes històriques i les converses sobre literatura i turisme. “No es tracta d’amagar Magaluf, sinó de mostrar que és molt més i obrir el debat”.

L’historiador Tomeu Canyelles, coautor de Magaluf, més enllà del mite, hi introdueix cautela. L’imaginari del nucli va ser construït durant dècades pel sector privat i no es pot separar de la dependència econòmica del turisme. Quan va quedar estigmatitzat arribaren la rehabilitació d’edificis, l’embelliment i més vigilància. Però cal demanar-se si la renovació de la imatge ha anat acompanyada d’una transformació equivalent de l’oferta. “En alguns aspectes, el resultat és lampedusià: canviar-ho tot per no canviar res”.

La ruta que Canyelles i Biel Vives condueixen al FLEM explica la història de Magaluf, el model econòmic, els impactes territorials i socials i el paper dels mitjans en l’estigmatització. Un territori marcat pels excessos que Llorenç Villalonga i Guillem Frontera ja incorporaren a la literatura, i on Antònia Vicens va treballar.

Sebastià Portell admet el “dilema moral” de participar en un festival impulsat per una gran hotelera. “El model turístic depredador forma part del problema, però també és positiu que contribueixin a aquesta cultura. Són espais als quals no podem renunciar”, afirma. Assegura que sempre s’ha sentit lliure de qüestionar-hi el turisme.

“El FLEM du a Magaluf milers de mallorquins que normalment no hi anirien. Qui ens hauria dit fa deu anys que Magaluf s’associaria a un premi de novel·la o que hi passaria Siri Hustvedt?”, planteja Ferrer. Per a Canyelles, tornar a aquesta part expulsada del mapa mental de l’illa permet revisar prejudicis. La contradicció continua oberta: el FLEM disputa el relat de Magaluf des de l’estructura que va contribuir a construir-lo i convertir-lo en el territori ferit i deshonrat que coneixem avui.