12/11/2021

La cultura, el país i l’engranatge

2 min

Hi ha una pregunta que sempre plana sobre els projectes culturals –i no només culturals– d’aquestes illes. Per què iniciatives amb cap i peus, posades en marxa per persones, col·lectius o entitats diverses, no es consoliden? Per què no tenen continuïtat fins i tot quan es conceben amb criteri, amb recursos econòmics i amb visió de país i de futur? És una qüestió que em torn a plantejar en revisar les iniciatives que, en el camp de les arts a les Balears, ha posat en marxa Guillem Frontera o hi ha estat al capdavant. A Guillem Frontera, aquest divendres i dissabte, la Fundació Mallorca Literària li dedica un monogràfic que s’insereix en un cicle centrat en la narrativa dels anys 70 a l’illa, de la qual ell és un dels exponents. Un parèntesi per dir que la Fundació Mallorca Literària és un dels projectes culturals que ha sabut consolidar-se i anar creixent passa a passa al llarg dels anys, fins al punt que ara ja no concebríem l’estudi i la difusió de la literatura en les seves distintes branques sense la seva tasca.

Pensar Guillem Frontera és pensar en clau de cultura i de país, dos conceptes que no poden viatjar en cabines separades. Des de la direcció del Casal Solleric i de Ses Voltes va concebre uns espais que havien de servir per desaïllar l’art d’aquestes illes, però també, en concret des de Ses Voltes, per ordenar, conservar i mostrar la col·lecció d’art de l’Ajuntament de Palma. Avui, quasi 30 anys després, continua dispersa, desordenada i mal conservada. Des de la direcció de l’Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura de les Illes Balears, editada pel Grup Serra, va propiciar una tasca d’estudi dels artistes que han nascut o treballat a l’Arxipèlag, en una anàlisi de la seva trajectòria que no s’ha tornat a fer. No sé si cap administració pública s’ha plantejat digitalitzar-la, actualitzar-la i posar-la a l’abast del món. Però si no s’ho han plantejat, estaria molt bé que ho fessin. Continuu. Al capdavant de la Fundació Balears 21 va iniciar un intercanvi cultural amb altres països amb un platejament seriós i profund, que tampoc no ha trobat continuïtat. Ho fa també des de la direcció literària de l’editorial Ensiola; el país es revisa i es reivindica sense complexos, s’enriqueix del món i fa el món més ric.

 He esmentat només quatre de les responsabilitats culturals que ha assumit Guillem Frontera. En totes ha pensat i ha actuat –i actua– en clau de país, això és, amb el país al cap.Passa, però, que per poder consolidar els projectes culturals –i no només culturals, hi insistesc–, tot país necessita idees, però també i especialment necessita estructures amb un engranatge capaç de moure la maquinària amb agilitat i resistència. I de vegades, massa vegades, aquí ens passa que hi ha idees, fins i tot hi ha un projecte i, com deia al principi, hi pot haver una partida econòmica i tot, però no hi ha l’engranatge que faci possible l’agilitació i el seguiment dels projectes. Un dia o l’altre ens haurem de preocupar de l’engranatge, si no volem anar deixant projectes culturals i país perduts pel camí. 

stats