Podem confiar en el capitalisme?
El bitcoin, la més coneguda de les criptomonedes, torna a estar en màxims. Va superar els 73.000 dòlars a mitjans de març, encara que des de llavors ha reculat una mica. És irònic que aquesta nova alça de les criptomonedes coincideixi amb la sentència a vint-i-cinc anys de presó de Sam Bankman-Fried, el que va ser líder d'una de les principals empreses del sector. Assistim, doncs, a una nova espiral especulativa, potser provocada per les mateixes autoritats americanes, atès que han aprovat la comercialització de fons d'inversió basats en aquest tipus de productes.
Els fundadors de les criptomonedes volien crear un sistema de pagaments que no es basés en la confiança. És a dir, un mecanisme electrònic que permetés dur a terme transaccions de manera descentralitzada i anònima, prescindint de la confiança entre les parts i, fins i tot, de la confiança en els organismes públics o privats que habitualment garanteixen el funcionament de mercats organitzats com les borses.
El principal problema de les criptomonedes no és que la tecnologia pugui fallar o ser manipulada pels seus creadors, encara que això ha passat en algunes ocasions. Tampoc és la dificultat més greu l’enorme consum d'energia que comporta el comerç amb bitcoins. Ni ho és el fet que és un producte d'escassa utilitat, excepte per fer transaccions de legalitat dubtosa. El pitjor no és que el bitcoin sigui un actiu que no ofereix cap rendibilitat, més enllà de l'expectativa de possibles plusvàlues. La característica més perillosa de les criptomonedes és que, en prescindir de la relació entre les parts, en tractar les persones com a mers dígits, menyspreen el valor de la confiança, de les relacions econòmiques basades en la veracitat i el respecte dels compromisos assolits. Si la seguretat i el bon terme de les operacions es basen en l'encriptació, les parts poden fàcilment pensar que no tenen cap obligació amb els seus socis comercials.
Aquest és l’error fonamental dels creadors de les criptomonedes. No és gaire diferent, tanmateix, del que cometen aquells que pensen que el preu ho és tot en una economia capitalista. Els que creuen, per exemple, que l'única obligació d'un empresari respecte dels treballadors és pagar-los el salari de mercat de cada moment. O els que pensen que per haver adquirit un producte i pagat el seu preu, en poden disposar sense cap mena de restricció. No és així. En les relacions comercials el preu no ho és tot. De fet, si els actors econòmics ho creuen així, la relació no és fructífera, ja que està dominada per la recerca de l'interès propi i, fàcilment, per l'egoisme i la cobdícia.
Les transaccions econòmiques són incertes, difícilment codificables en contractes tancats. Requereixen un clima de col·laboració entre les parts. Un entorn de confiança per atendre les eventualitats que sempre poden sorgir i que, si no són resoltes amistosament, comporten una elevada i costosa litigiositat.
Però la confiança no sorgeix amb facilitat. Confiar en els altres suposa assumir un risc, ja que ens poden fallar. I ser receptor de la confiança dels altres també és costós, ja que suposa assumir un compromís, encara que només sigui moral. Tot i que la confiança no té preu, sí que té un cost, i per això únicament sorgeix en aquelles societats en què les persones tenen en compte, a més dels seus propis interessos, els dels altres i el bé comú. És part de la naturalesa humana preocupar-se pels altres, i les economies de mercat funcionen bé quan aquesta benevolència, aquest altruisme, fa de contrapès a altres inclinacions menys positives de les persones.
Quan confiem en els altres o quan honorem la confiança rebuda, viralitzem la confiança en positiu creant cercles de cooperació que acaben impregnant la manera de fer d’una societat i els seus valors. Les criptomonedes actuen justament en sentit contrari en la mesura en què es basen en l’anonimat i la desconfiança.
Les relacions comercials, en definitiva, es despleguen en un context social que, a més de la normativa legal, comprèn els valors i les normes no escrites que predominen a la societat. L’economia capitalista té una gran capacitat de generar benestar, però no funciona correctament si no predomina a la societat la confiança en els altres. El paper clau de la confiança social en l'economia de lliure mercat és el tema del meu nou llibre, Confiar no tiene precio. Sortosament, no es podrà comprar amb bitcoins.
