17/2: Compartir, no repartir

Si tot va bé, el pròxim govern català serà de coalició entre forces independentistes. Però un govern de coalició pot repetir l’error fonamental que va dur al fracàs dels tripartits, que va ser un llast insalvable en la legislatura anterior i que és la major feblesa de l’actual govern espanyol: la idea que en una coalició els partits no comparteixen el govern, sinó que se‘l reparteixen, tants per a tu, tants per a mi. Això fa que la meitat del govern no es consideri responsable –sovint més aviat adversari– del que fa l’altra meitat. Les polítiques sectorials –econòmiques, sanitàries, educatives, culturals– i el full de ruta que les inclou no són consensuades prèviament i assumides per tot el govern, sinó que esdevenen una propietat privada del partit a qui li toquen. I els consellers es converteixen en peces blanques o negres d’una partida d’escacs interna. Més lleials al partit que els ha triat que no pas al president, que és qui té la potestat i la responsabilitat de nomenar-los a tots. No tan sols als seus. Si els partits es reuneixen amb la idea de repartir-se el govern, no de compartir-lo, arribaran a pactes, hi haurà investidura, però pel que fa al bon govern la legislatura naixerà altra vegada tocada. Amb plom a l’ala.