El cercle viciós
Llegim a l’ARA Balears que les pernoctacions hoteleres a les Balears han augmentat un 253,95% respecte de l’any anterior. La dada és interessant perquè cal recordar que el 2021 no va ser considerat un mal any per al turisme, a pesar que encara estàvem, en tots els ordres, sortint de la pandèmia. El ritme de recuperació va ser qualificat de bo per les cambres de comerç i altres organismes que estudiaven la feta, i l’ajust de l’oferta a la demanda va fer que, en el sector hoteler, la facturació mitjana per habitació es mantingués en nivells molt propers als anteriors a la pandèmia. “Menys turistes, però de més qualitat”, va ser un mantra que es va escoltar molt fa un any, i que contrastava amb les lamentacions i els cruiximents de l’any anterior, el nefast 2020. Les desagradables restriccions, per altra banda, havien fet, no tan paradoxalment com pugui semblar, que es desenvolupessin formes d’organització una mica més eficaces, tant a l’hostaleria com a la restauració, que suggerien tímidament un canvi. Tal vegada havia arribat el moment de deixar enrere (o almenys de començar a pensar-hi) el turisme “de masses” per donar pas al turisme “de qualitat”, vulguin dir el que vulguin dir aquestes expressions entre cometes.
Tan sols un any més tard, hem pogut llegir també unes declaracions a Diario de Mallorca de la nova presidenta de l’Agrupació de Cadenes Hoteleres (ACH) de Balears, Carolina Quetglas, que són diàfanes. “No sent que hi hagi saturació i no crec que s’hagi de limitar l’arribada de turistes, hi ha d’haver altres maneres de gestionar l’èxit”, exposa i reflexiona la presidenta Quetglas. Si no “sent” que hi hagi saturació, deu ser que viu en algun lloc on aquesta saturació no es fa sentir; curiosament, els ciutadans de Balears que ens movem pels llocs habituals en els mitjans que tenim a la nostra disposició no tan sols la sentim, sinó que ens hi col·lapsam de manera quotidiana, i ho aguantam així com podem, que és malament.
En tot cas, si reduïm el debat sobre la massificació de les Balears durant els estius (i especialment aquest estiu, pel que ja n’hem pogut veure) a una qüestió de sensacions, és evident que no anirem enlloc. Per altra banda, atesos els recursos disponibles (humans, però també paisatgístics i també d’infraestructures), és evident que si no rebaixam la quantitat de turistes que arriben, haurem de fer-ho d’alguna altra banda. Ja està: podem limitar la quantitat de mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers, que ja fa temps que fan nosa perquè puguin arribar turistes.
Fent un càlcul ràpid, i sabent que aquest 253,95% més de pernoctacions hoteleres en relació amb l’any anterior es concreta en una quantitat de 6.706.809 pernoctacions durant el passat mes de juny, i que cada turista fa una mitjana de 3,2 pernoctacions, això vol dir que durant el juny ens han visitat 2.095.000 turistes (una mica més, però menysprearem els decimals). Si limitàssim la població actual de les Balears (1.223.961, és la comunitat amb més creixement poblacional de tot l’estat espanyol, i aquest creixement es produeix de manera descontrolada) més o menys a la meitat, podríem fer venir més de mig milió de turistes, que podrien afegir, pel cap baix, 1.600.000 pernoctacions més en un sol mes, i així, d’acord amb el raonament de la presidenta de les cadenes hoteleres, gestionaríem millor el nostre èxit.
No he dit per què l’article es titula “el cercle viciós”, però tampoc no és necessari. Senzillament, si no sortim del bucle del creixement il·limitat (i del cinisme amb què se’l justifica), el preu que en pagarem serà encara més alt que el que ja pagam.
Sebastià Alzamora és escriptor
