Carta a les Reines
Estimades Reines d’Orient,
Ara que ja ha passat aquell senyor amb barba que t’entra a ca teva de nit i sense permís, he trobat un moment per escriure-us la carta amb algunes peticions i qualque bon propòsit per a l’any que ve. Crec que he fet bonda, encara que això de la bonda cada vegada és un concepte més difuminat, com la paraula 'llibertat', per exemple. En qualsevol cas, la meva intenció ha estat la millor i esper que serà així com vosaltres, monarques sobiranes de l’Orient i l’Occident, llegireu la meva carta.
M’agradaria demanar-vos, en primer lloc, poder continuar-vos escrivint en la nostra llengua durant molts anys. Que la comunitat educativa i la societat illenca en general aturin d’una vegada per totes el projecte segregacionista i lingüicida liderat pel conseller Antoni Vera i la presidenta Marga Prohens. El retorn de les camisetes verdes, vaga, manifestacions, actes de preciosa insubmissió pacífica… Que sigui amb la forma que vosaltres considereu. Però que ni un dia més s’ataqui des de les institucions públiques la que el nostre estatut d’autonomia reconeix com la llengua pròpia de les Illes Balears, el català.
En segon lloc, us volia demanar que ens ajudàssiu a protegir millor els drets de les minories que som la majoria: els de les dones, els de les persones LGBTIQ+, els dels migrants, els de les persones amb diversitat funcional, els dels cossos que no encaixen amb els dictats de l’estètica. Donau-nos paciència, agudesa i humor per combatre els que encara qüestionen el dret a autodeterminar-se de les persones trans i no-binàries. Donau-nos força per emprendre la batalla legal i cultural contra aquells que farien fora tota persona no nascuda al seu redol. Donau-nos gràcia i empatia per posar-nos al lloc, i dins el cos, de les persones que no encaixen en la norma biopolítica imperant i no deixeu que absolutament cap dona torni a ser assassinada pel simple fet de ser-ho.
En tercer lloc, i a títol estricament personal i un poc egoista, deixau-me que us demani unes millors condicions per als creadors en general i per als autors literaris en particular. Que cap escriptor o traductor torni a pujar a un escenari sense cobrar, que la gent es doni l’alegria de descobrir les meravelles que s’estan escrivint en la seva llengua i que els déus de l’Estatut de l’Artista bufin al nostre favor i continuïn avançant. Això, és clar, lluny de la intel·ligència mal dita artificial i amb plena llibertat d’expressió.
Per acabar, insistiré en el de sempre, que no ens acabau de concedir mai: pau al món (sobretot a Gaza i a Ucraïna), igualtat i fraternitat. Que no per insistir-hi els desitjos es tornin gastats, i molt menys impossibles.
PD: Em permetreu que acabi la carta fent de cueta coa dreta: us he de dir que els cunyats, aquestes festes de Nadal, no han fet gaire bonda a taula. Del que bramula contra els cotxes elèctrics fins al que et dicta les rutines d’esport que hauries de seguir, passant pel que comenta les vides dels altres per no haver de mirar dins ca seva. Pau al món i guerra als cunyats!
