Les branques d’El Pi s’esqueixen

El Pi té mala ferida i ningú sembla tenir ganes de curar-la. Des que Toni Amengual va pegar portada al partit, tot ha estat un seguit de capítols inqualificables que no seria capaç d’escriure ni el millor guionista de sèries de Netflix. 

Ara el re de la qüestió és si els antimelianistes crearan o no un partit nou. Els ara anomenats Aire fresc no diuen ni sí ni no, però no neguen que ho rumien seriosament. Com fan els dos sectors des que la guerra es va fer pública, es donen la culpa mútuament de tot. El nou corrent acusa els melianistes d’empènyer-los a fer-ho. El plantejament és el següent: “Ells diuen que qui no estigui còmode parteixi”. Aquesta porta oberta que pel sector de Josep Melià és “anau-vos-en a casa vostra”, pels contraris vol dir: “Si aquí no ens volen, haurem de fer un partit nou”. 

La direcció actual d’El Pi pensa que tot està guionitzat per Pere Soler i la primera passa s’ha materialitzat en la jugada d’arrabassar el lloc de portaveu del Consell a Xisca Mora. Les versions de per què es produeix aquest episodi són diverses, però hi ha dos fets que són innegables: els antimelianistes només tenien el Consell per poder marcar perfil i, en el seu moment, abans que començàs tot el guirigall, s’havia pactat amb Amengual que ell passaria a ser el portaveu en lloc de Mora per visualitzar que era el nou líder. 

Sigui com sigui, el Consell serà l’aparador dels antimelianistes fins al maig del 2023. Ara, quant de temps ho faran des del grup polític d’El Pi? Posar messions que acabaran com a consellers no adscrits és anar a cavall guanyador. Quan passi, faran l’anunci del nou partit. Mentre no els expulsi el partit i el Consell els obligui a canviar d’escó, faran oposició a Melià des de dins. D’un vent o de l’altre, les branques d’El Pi s’esqueixen.