04/04/2021

Bàsics

3 min

Tots els sistemes democràtics, amb independència de les seves especificitats pròpies, es fonamenten en uns principis bàsics sense l’existència dels quals seria impossible qualificar-los com a estats democràtics i de dret. La legitimació de les institucions polítiques a partir de la voluntat popular, el respecte a la llei, el reconeixement dels drets fonamentals de la persona i el principi de separació de poders són els més importants. Per això, és lògic que totes les constitucions democràtiques els facin seus i que la mateixa Unió Europea els adopti com a valors fundacionals.

La cultura occidental ha assumit sense especial dificultat les conseqüències que impliquen aquests principis i també que tots ells actuen de manera interrelacionada per donar coherència i sentit al sistema polític i social. Així, per exemple, s’accepta amb normalitat que tots els poders públics han d’actuar dins el marc general de referència que configura una Constitució; que les lleis són el resultat de l’exercici de la democràcia, o que la separació de poders no actua creant compartiments estancs, sinó per mitjà d’un sistema més complex i sofisticat que no exclou la interacció entre ells.

Aquests principis es poden equiparar, col·loquialment parlant, a la funció que un alfabet fa respecte d’una determinada llengua o la que fan les regles per les quals es regeix la pràctica d’un esport. Si l’alfabet o les regles es canvien, és pràcticament impossible poder identificar la llengua o l’esport en qüestió.

Cal apreciar, des de fa un cert temps, l’existència de confusions importants sobre el significat i l’abast d’alguns d’aquests principis bàsics. Les mateixes institucions públiques les han propiciat en alguns casos i això també ha facilitat el seu trasllat a bona part dels ciutadans i ciutadanes. Les causes que això hagi succeït poden obeir al desconeixement o a una intencionalitat política volguda, o a la concurrència d’ambdues circumstàncies. Deixo al lector que faci la seva pròpia valoració. Tanmateix, el que importa destacar són els riscos que pot suposar establir un capteniment sobre un error de concepte, sobretot si els que ho fan són poders públics.

Per exemple, voler oposar la democràcia a la llei quan en realitat es tracta de la mateixa realitat. Perquè en un sistema democràtic la llei és fruit de l’exercici de la democràcia representativa i aquest fet és el que legitima que la llei hagi de ser respectada per tots. Diferenciar entre democràcia i llei és un oxímoron i només podria tenir sentit en un escenari que justifiqués fer prevaldre la voluntat democràtica davant una llei d’origen autocràtic. També és oportú recordar que la democràcia està sotmesa a unes regles d’expressió que fan que el seu exercici no tingui sempre el mateix valor i efecte. El valor de l’exercici democràtic és el que es desprèn d’aquestes regles i no el que li vulgui donar un poder públic que, encara que no vulgui, està subjecte a aquestes regles.

Un altre exemple és entendre la separació de poders sense acceptar que aquesta divisió no és mai absoluta i està regida, en canvi, per un sistema de checks and balances que assegura l’existència de mecanismes correctors entre els mateixos poders per evitar que cap d’ells s’excedeixi de les seves atribucions. Totes les democràcies tenen una llarga història de lluita contra les immunitats del poder, que és també una lluita per la garantia dels drets de les persones. Quan el Tribunal Suprem dels EUA va establir el principi de revisió judicial de les lleis (cas Marbury vs. Madison, de 1803) va donar un bon exemple del que diem. Actualment, en totes les democràcies s’accepta la revisió constitucional de les lleis, com també, de manera general, que l’actuació de les autoritats públiques està sotmesa a la llei i al principi de responsabilitat, sense que es puguin establir excepcions respecte al comú dels ciutadans.

A vegades a la vida podem confondre els desitjos amb la realitat, amb conseqüències sovint negatives. No és gens bo que això passi en l’acció política per la transcendència pública de les decisions i les expectatives socials que pot induir un capteniment d’aquesta mena. Es poden tenir motius fonamentats per pensar que un determinat sistema polític presenta dèficits que permeten qüestionar la seva qualitat democràtica. Però també és arriscat fulminar per compte propi la legitimitat d’aquest sistema i autoatribuir-se la capacitat de modificar les regles de joc.

stats