Cada dia ens comuniquen la temperatura extrema que fa per l’època de l’any, com si no la patíssim, però no ens diuen quines mesures extremes es prendran per evitar que cada any augmentin les temperatures i les nostres angoixes extremes. Suposo que ho tenen tot pensat, com fins ara, que tot i veure-ho a venir, ho deixen en mans del futur. Ho saben, que el futur ja el tenim a sobre, però el present polític va per lliure. No en tenim prou amb veure com la calor i la sequera guanyen terreny, ni les nostres angoixes, que a sobre ens calen més declaracions d’antics diplomàtics que sembla que surtin dels sarcòfags només per escopir-nos. No fan pujar la temperatura, però algú hauria de refredar-los. Es veu que ells sols no poden. L’últim membre de la vella guàrdia, mentre escric aquest article (estic convençuda que no serà l’últim en general), ha estat Juan Carlos Rodríguez Ibarra, l’expresident d’Extremadura, que ha dit que "si hi ha hagut un escàndol monumental perquè alguns violadors han perdut mesos de presó i alguns han sortit al carrer, ¿com es pot suportar que algú violi 40 milions d'espanyols?". Compara l’amnistia amb una violació i afegeix que “a ningú se li acudiria amnistiar un violador”. Aquesta violació de 40 milions d’espanyols fa referència a l’amnistia. Compara l’amnistia amb una violació. Ho repeteixo, no per a vosaltres, sinó per a mi mateixa, que ni ho puc entendre ni puc donar crèdit a aquesta manca de sensibilitat. Extrema.
L’equiparació terrible d’Ibarra, feta a consciència, és greu sempre, és a dir, no és mai pertinent. Però és especialment lacerant quan portem tant de temps suportant notícies dolorosíssimes sobre violacions a nenes i dones. Quan veiem, per altra banda, que aquestes notícies, a part d’escandalitzar-nos, no són preses com una prioritat nacional, com una situació crítica, d’emergència, a la qual el país ha de fer front amb tots els seus mitjans. Perquè si ens posem a equiparar, les dones estem molt lluny de ser protegides com ho està la intocable unitat d’Espanya. I a diferència de la democràcia, a les dones sí que ens violen. Constantment i literal. Dit això, demostrar aquesta falta d’empatia sense pudor és una agressió brutal. ¿Ho sap, l’expresident d’Extremadura, què és una violació? Pel seu bé, espero que no. Encara que el seu bé a mi no em preocupi, no li aniria desitjant el mal només per existir. Encara menys se m’acudiria relacionar una qüestió estrictament política amb un acte de violència que fa segles que patim les dones. Per més que hi hagi espanyols que considerin que faltar-li al respecte a la Constitució i trencar la unitat d’Espanya és el pitjor delicte que es pot cometre. Aquest és el problema, en realitat. Han perdut (fa molt de temps) completament el nord democràtic i d’aquí que es diguin barbaritats com aquestes. Consti que no és una excusa. Tampoc ho és que hagin envellit. Ja ho vaig escriure en un altre article sobre els homes grans del PSOE. Que ens vulguin exterminar o que se sentin violats per voler exercir els nostres drets democràtics és un tema que se l’han de fer mirar més enllà de l’edat. I que s’hagin fet vells no els dona dret a insultar-nos permanentment. Ni com a catalans ni com a dones.
La ministra i portaveu del PSOE Pilar Alegría ha respost a Ibarra dient "sempre respecto l'opinió de qualsevol ciutadà i més de persones tan importants dins del meu partit, però sí que els demanaria contenció a l'hora de fer servir certs verbs”. Demanar contundència a la ministra ja deu ser demanar massa.
