OPINIÓ
Opinió 02/09/2019

L'autopista i la murada poligonera

2 min

Em costa molt veure com Campos s’està convertint en un poble envoltat d’un polígon i no pensar que la nova autopista és la resposta, sempre servil i ràpida, als interessos econòmics del municipi i d’alguns, només alguns, dels seus empresaris o dels empresaris d’allà on sigui que són els majoritaris. Si hi heu passat fa poc, us n’haureu adonat, d’aquest creixement desaforat -és impossible no fer-ho- i, si no, us en faig cinc cèntims: les naus industrials s’hi estan multiplicant més que els bolets. Aquí, que consti, “naus industrials” no vol dir que produeixin res, sinó que fa referència a un model constructiu al servei del turisme i del consum massiu que l’augment temporal de població provoca. Els grans supermercats espanyols i alemanys ja s’han posicionat tots al voltant de Campos i conviuen amb megaxinesos, mobles marroquins i asiàtics i no sé quantes bajanades més que preparen la seva propera obertura en terra que ja veuen fèrtil. Les obres provoquen embossos a la ronda que és on desemboca la descomunal autopista que no es fa perquè sí i molt manco com a força major per evitar la sinistralitat de l’antiga carretera, que una simple reducció de la velocitat va demostrar que no era tal.

Els polígons de serveis són avui les antigues murades dels nostres pobles, i si a més tenen una autopista que hi doni accés ràpid i massiu, ja tenen el seu somni complert. Campos se n’està convertint en el paradigma més actual, però també a Inca, a Manacor o, entre d’altres, a Llucmajor en certa mesura (i en perill de consagrar-se) s’hi accedeix a través d’una murada poligonera. Es canvia la fesomia dels pobles sense que els custodis del patrimoni en facin cap drama ni cap protesta pública. Se m’ocorre pensar que, d’aquí a no-res, s’haurà d’explicar a les guies que dins aquests anells o rondes de naus sovint desordenades i lletges com una mala cosa -no sé per què, ja posats, aquí no es fa una bona arquitectura industrial-, si aconsegueixes traspassar la crua i dura frontera del polígon, hi ha un poble amb una història, amb una idiosincràsia, amb unes tipologies i amb una cultura. Si no, no hi haurà qui les travessi.

Si d’una cosa no en tenc cap dubte és que aquestes barreres comercials a l’engròs acaben matant el mercat setmanal del poble i moltes altres coses que li són pròpies. Això mentre els habitants del municipi es converteixen en treballadors del Mercadona, del Lidl o del Müller de torn, i a més hi acaben comprant. I és al servei de tots aquests empresaris i de molts altres que ja s’han posicionat a la ronda de Campos, i no per bé del poble ni de la mobilitat del Migjorn, que s’ha fet la que Sebastià Alzamora anomenava fa dies “autopista cap a l’escòria”. L’escòria és la que cenyeix el poble i ja mai no el deixarà créixer. Si continuam així, un dia haurem d’explicar que a dins aquests polígons un temps hi havia un poble.

stats