26/04/2021

L’amenaça permanent que plana sobre Netflix

2 min
L’amenaça permanent  que plana sobre Netflix

Netflix ha estat liderant en els últims deu anys el canvi d’hàbits de consum televisiu. Ha plogut molt des que, aprofitant que els DVD ocupaven molt menys lloc que els VHS, l’empresa es va convertir en un videoclub que va arribar a despatxar un milió de discos diaris a través del correu postal. L’arribada de la banda ampla els va empènyer a l’streaming i, molt resumidament, ara tenim un gegant que es gasta 15.000 milions de dòlars en continguts.

Ara bé, comencen a acumular-se símptomes que suggereixen una desacceleració. En el primer trimestre d’enguany, Netflix ha quedat lluny del seu objectiu de captació de subscriptors: quatre milions, en comptes dels sis previstos. El ritme de producció ha afluixat, també, tot i que aquí cal computar l’impacte del covid: el 2020 va fer només 11 sèries més que l’any anterior. En canvi, el 2019 va filmar-ne 86 més respecte al 2018. Segueix sent la que més produeix -la famosa xurreria Netflix-, amb 325 títols, que superen de llarg la suma de la HBO, Disney, Apple i Amazon, d’acord, però alguns dels seus competidors van aconseguir seguir creixent.

En tot cas, el principal problema per a Netflix és que els seus rivals estan molt més diversificats, mentre que la plataforma posa tots els ous al mateix cistell: aconseguir subscriptors. Mentrestant, Amazon vol que et facis de Prime perquè així compraràs més a la seva botiga virtual, Apple vol vendre’t iPhones i la HBO és ja una filial de la teleco AT&T, que veu els continguts com un caramel amb el qual vendre línies telefòniques i tarifes de mòbil i dades. I, aleshores, queda Disney. Que també té al centre els continguts, però també el marxandatge, els parcs temàtics i més d’un centenar d’empreses diferents.

Amb aquest panorama, costa de saber quin pot ser l’avantatge competitiu de Netflix. De moment, és la quantitat. Però això és xutar la pilota endavant: t’arrisques que algú vingui per darrere, tregui el talonari i et deixi enrere de la nit al dia. I, per tot el que produeix, el pòsit cultural que està deixant m’atreviria a dir que és escàs. De les 325 sèries del 2020... ¿quantes són no ja de Champions, sinó almenys de UEFA?

Estic convençut que les sèries són aquí per quedar-se i que no hi ha una bombolla global, a punt d’esclatar. Però no apostaria per la supervivència de totes les marques actuals, a cinc anys vista. Netflix va ser la bombolla que abans es va enlairar, i la que va voler créixer més de pressa. Segur que Ted Sarandos deu estar pensant quina ha de ser la tercera genialitat de la marca -després d’enviar DVDs i oferir pel·lícules per streaming -, la que li permetrà somniar en un futur enmig de gegants que tenen moltes altres armes al seu arsenal.

stats