Algú en un lloc qualsevol

Somebody somewhere és una sèrie que ja està completa a la plataforma HBO Max. L’argument pot semblar descoratjador. És la vida quotidiana d’una dona normal en un poble qualsevol de mala mort on no hi passa mai res. ¿Com pot ser que una història sense cap conflicte important o cap component atractiu acabi guanyant-se la sensibilitat i l’afecte de l’espectador? Doncs, encara que no ho sembli, hi ha una resposta molt senzilla.

Somebody somewhere està protagonitzada per la Sam (Bridget Everett), una dona de quaranta-i-tants anys que intenta adaptar-se al seu poble natal, a Kansas. El nom de la localitat sembla una broma de mal gust: Manhattan. Només hi ha camps de blat de moro. Res a veure amb la vida frenètica de la gran illa de Nova York. Després que la seva germana morís de càncer, la Sam sent que no hi ha res que la lligui al poble. Viure a Kansas l’omple de desesperança. La seva germana li va prometre que un dia descobriria que allà hi pot ser feliç. Però ella només hi té els records d’una adolescència més aviat angoixant i traumàtica, uns pares amb molts problemes i una altra germana amb qui no acaba de sintonitzar.

La Sam se sent sola en un poble de mala mort sense cap motivació. Només amb la primera seqüència la ficció ens sap explicar tot això i transmetre aquesta sensació de pessimisme, avorriment i desesperança a partir d’unes imatges i d’una sintonia que traspuen aquesta existència feixuga.

Més enllà de la protagonista, Somebody somewhere ens mostrarà un ventall de personatges que viuen en aquest Manhattan recòndit. Persones absolutament normals, amb vides que s’entrecreuen sense que mai passi res d’especial. En moltes ocasions són ells mateixos els que s’esforcen per fer que les coses passin, com si intentessin inútilment lluitar contra un destí que sembla inamovible. La Sam percep, des de la seva adolescència, que no encaixa en aquell lloc. Ara s’ha de continuar trobant amb els antics companys d’institut en un poble on tothom es coneix. I, malgrat tot, és una sèrie bonica, on no hi passa res però en realitat veus la vida com passa. Amb la pàtina de comèdia i de tragèdia que impregna l’existència. La sèrie són només set capítols d’uns vint-i-cinc minuts. Però quan arriba al final enyores els seus protagonistes. Somebody somewhere parla d’aquelles persones que tiren endavant només per l’esperança que algun dia les coses millorin. O que viuen amb la por que potser les coses no canviaran mai. També parla de les persones que se senten aïllades d’un entorn que sembla fet a la mida dels altres però no d’ells mateixos. També parla dels que no suporten retrobar-se amb el seu passat i preferirien fugir-ne. Dels que no tenen una família fàcil amb la qual conviure. ¿Que com pot ser que una història així acabi atrapant l’espectador? Doncs senzillament perquè més o menys tots, alguna vegada, hem sigut alguna d’aquestes persones. O totes a la vegada.