Això de la gent del camp (i de la Part Forana)
POTSER és hora de pensar-nos. Sembla que tothom està d’acord que l’organitzadora de la non nata PrideWeek de Palma va pronunciar tantes bestieses com idees va llançar. Entre un munter de despropòsits, l’afirmació que ha obtingut més ressò és aquella de “vindrà gent del camp que potser no ha vist mai una lesbiana”. No va quedar a pler la senyora que va afegir que ho deia perquè, és clar, “Palma és oberta, però si vas quinze quilòmetres endins ja és una altra cosa”. Va emprenyar un fotimer de gent, no només la del camp i la de la Part Forana, explícitament al·ludides.
Idò ja que tothom o quasi tothom està d’acord que allò era molt ofensiu i a més estava mancat del mínim nivell de percepció de la realitat, potser és el moment de posar fi als tòpics que, en aquest sentit, una part de la societat local s’ha encarregat de fomentar i que, a més, des del meu humil punt de vista –esper no ser l’única que ho creu–, es fomenten dia rere dia des del canal televisiu públic de les Balears.
Des de fa anys, molts, no són un ni dos ni tres els programes d’IB3 televisió que, segur que amb les millors intencions, ofereixen una imatge dels foravilers, dels pescadors i de la gent dels pobles sempre al seu redol. Com si no sortissin mai del sembrat, com si no tinguessin més companyia que la del ramat i dels altres matancers, com si només sabessin del camp, o de la mar. Per molt que tot això sigui una cultura rica i meravellosa, en donen la versió més simple, carregada de ximpleries i amb una manera de parlar exagerada que sovint fa pensar que, per a qui s’hi acosta, per a la televisió pública, tota la gent del camp és sorda o és mig beneita.
“Que mos deixaaaaaau passaaaaaar?”. “Ueeep, com anaaaam?”. “Que hem de feeer un arrosseeeet de peeeeix?”. Tothom a la Part Forana xerra fort i tothom menja molt, i menja a tota hora, segons IB3. Per ser justos, aquests topicassos sobre la gent que no viu a ‘les capitals’ –entre cometes per denostar el terme– no són exclusius de la televisió pública balear. El principal canal de la televisió pública catalana ho ha fet, amb molta menys freqüència i intensitat que la nostra, però de manera especialment notable a un programa que es deia El foraster.
En tot cas, a servidora li importa un rave que aquests programes que tant abunden i es perpetuen a IB3 siguin els més vists de la graella, tot i que sigui significatiu. La televisió pública no ha de fomentar els tòpics denigrants. S’espera que mostri la gent del camp, de la mar i la que viu a la Part Forana amb la mateixa consideració que la que habita o treballa a Ciutat. S’espera que mostri que tothom és divers, que qui vol mira el món i qui més qui manco el mira i s’hi passeja si pot i vol. I s’espera, sobretot, que ofereixi una mirada integradora i atenta a la seva contemporaneïtat. En cap moment he pensat que les barbaritats de l’organitzadora de la Pride les fomentem nosaltres, però m’ha fet pensar que hi ha coses, com aquestes, que hauríem canviar.
