OPINIÓ

D’acords i desacords

Dels escriptors amb la lectura dels quals hem fet camí, el més apassionant és, per ventura, la disconformitat que hem arribat a tenir respecte d’alguns punts essencials de la seva obra. Es pot tractar, naturalment, d’un simple accés de vanitat, que ens faria creure amb l’alçada suficient per discutir al mestre les seves opinions més assentades. Però, d’altra banda, la dissensió també pot ser mostra d’homenatge i de respecte. En política, això no se sol entendre. En general, el polític no accepta que la divergència pugui ser una mostra de respecte, mentre que la conformitat pot ser simple afalac, que denigra en els dos sentits. El polític sol triar l’elogi mercenari abans que no la crítica honesta.

Tornant als escriptors als quals volia al·ludir en començar aquest escrit, he de dir que Joseph Roth podria ser-ne un exemple especialment apropiat –i ara faig menció d’un dels llibres que recullen treballs periodístics seus, i molt en concret el ‘Viaje a Rusia’ (editorial Minúscula): La seva capacitat de penetració li permet recollir i saltar-se alhora les aparences, per bussejar en els fonaments de les coses. Com és natural, un home tan apassionat i tan contradictori com Roth ofereix, en unes cròniques escrites  el 1926, motius d’acord entusiasta i de discordança radical a cada pàgina.

Però ara és l’estiu i no fa ganes de discutir, de manera que proposaré al lector dos punts de reflexió rothiana que fins i tot li poden resultar refrescants. El primer, el resumiria dient que la incomprensió hostil contribueix al sosteniment de l’esperit nacional. (I em permet subratllar l’encert en la classificació d’una relació que s’ha viscut –i encara, encara– a Espanya: la incomprensió hostil, ‘a por ellos’, 155).

L’altre podria ser el principi d’un manifest en favor de la cultura, fonament i bastida de la personalitat dels pobles. En síntesi, Joseph Roth ens diu que un poble sense personalitat acaba d’apèndix de la personalitat del veïnat més robust.

És difícil no estar d’acord amb aquests dos punts, sobretot si els pensam des d’aquest país insular del qual ja som tan sols una petita part –i en minva constant. Ha disminuït tant el nostre pes o la nostra aportació a la descripció general del país, que ara mateix els antics gentilicis són arenes movedisses.  

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF