31/03/2024

Abolir la prostitució no va de puritanisme

3 min
Un home pujant les escales d'un prostíbul.

Sembla que properament sortirà per fi del calaix la llei tan llargament posposada contra la prostitució. Ja era hora! Fa massa temps que se’n parla i que es va ajornant perquè, com és sabut, hi ha molts interessos en contra de qualsevol forma de regulació de la prostitució, i més encara si es comença a parlar de l'abolició. Un tema conflictiu fins i tot entre feministes; si el PSOE finalment s’hi posa és perquè ha rebut molta pressió i ja no pot defugir més el que clarament podem considerar una patata calenta. 

Els debats que s’obren a les xarxes socials i als mitjans de comunicació no són nous; tendeixen a repetir posicions sabudes: la conveniència de la regulació per garantir el benestar de les dones prostituïdes; la llibertat que ha de tenir cadascú de fer el que vulgui amb el seu cos enfront del puritanisme que negaria aquesta llibertat quan queda centrada en la sexualitat. Arguments, tots ells, extremadament febles. Perquè no es tracta de llibertat ni de puritanisme: en el passat, d’acord, no se’n podia parlar, de sexualitat. En una societat com la nostra, en la qual criatures de 8 anys ja són atrapades per una pornografia de caràcter violent, parlar de puritanisme és gairebé una broma. Per sort, les relacions sexuals, abandonats els tabús religiosos, s’han liberalitzat per als homes i sobretot per a les dones i les trobades sense gaires implicacions estan a l’ordre del dia. Motiu suficient, al meu entendre, per fer que la prostitució hagi perdut la raó de ser, comprensible en societats extremadament repressores.

Una gran part del feminisme exigeix, des de fa anys, abolir la prostitució, però no per puritanisme. Es tracta, com sempre, de masclisme i de pobresa. De pobresa: el primer estudi mundial que ha quantificat els ingressos dineraris d’homes i dones mostra que les dones disposem només d’un 34% dels ingressos totals, és a dir, un terç dels recursos derivats de rendes del treball, malgrat que duen a terme més del 50% del treball global. I si es comptabilitza la riquesa patrimonial, la part de les dones és encara molt més reduïda. 

La pobresa, la misèria fins i tot, és clarament la causa de la prostitució i de les trampes i enganys a què es veuen sotmeses les dones. I d’això es val el masclisme per mantenir una de les formes d’esclavatge encara vigents, agreujat de manera terrible en els casos de tràfic i de la importació de dones pobres d’arreu quan les europees ja hem pogut defugir aquestes feines. La prostitució no és únicament l’explotació d’unes quantes dones: és l’advertiment, per a totes, que poden ser comprades, grapejades, penetrades i violades quan als homes els convingui perquè estan, com tots els éssers vivents, a disposició dels homes, de les seves necessitats i dels seus capricis. 

I com que és una qüestió de diners i de pobresa, de masclisme i de submissió de les dones, no n’hi haurà prou amb una llei per posar fi a la prostitució. La llei és absolutament necessària, però també absolutament inútil si no va acompanyada d’un pla de rescat de les dones prostituïdes i d’un canvi de mentalitat que posi fi al suprematisme masculí. Un pla de rescat, primer: abolir la prostitució no serà sinó endurir-ne les condicions, efectivament, si el compliment es basa en actes policials i punitius. Cal identificar les dones víctimes de tràfic, ajudar-les a sortir de les xarxes que les exploten, ajudar-les a refer la vida, les possibilitats de guanyar un sou sense haver de vendre la seva intimitat. Posar fi al tràfic, que continua malgrat les lleis existents, i continuar amb la resta de la prostitució, de manera que totes les que vulguin sortir-ne ho puguin fer, accedint a una altra forma de vida. És una tasca que no es pot dur a terme ni en un any ni en dos, és una feina lenta, de desfer nusos antics, de neteja de cataus i de negocis infames. I de molta valentia per enfrontar-se a tots els obstacles que es presentaran, amb tota mena d’arguments aparentment benintencionats. Que ja sabem que és un negoci que mou milions i que ningú dels qui els guanyen es resignarà fàcilment a perdre’ls. 

I paral·lelament, esclar, s’ha de produir un canvi de mentalitat: els homes han de ser educats de tal manera que sàpiguen des de l’inici que les dones no són objectes d'intercanvi, de compravenda; no són objectes per utilitzar i tirar a voluntat. 

Si la nova legislació sobre prostitució no va acompanyada d’aquesta mena de mesures, més val que ho deixin córrer, perquè encara ho espatllaran més. Esperem, encara esperem, moltes dones i també molts homes, cal dir-ho, que les nostres diputades i diputats tinguin per fi el coratge de fer una llei i un pla de treball que sigui, efectivament, el començament del final de la prostitució.

stats