AMB ÈMFASI

'Tots els contes', de Grace Paley

Descobrir l’obra de Grace Paley (1922-2007) és un esdeveniment molt important a la vida d’un lector. Hi tornarem infinites vegades, en compartirem els continguts, alguns relats tindran un lloc en la nostra antologia personal.

Grace Paley va ser activa en política; des de molt jove el seu sentit comú la va dur a prendre-hi partit. En els darrers moments, el seu ‘darrer alè’ es va posicionar contra la invasió de l’Iraq. La seva vida va ser acció, compromís. La seva escriptura fou única. La ciutat de Nova York dona veu a personatges que passaran a formar part de la nostra experiència.

Paley ens presenta dones que viuen en precarietat material, persones a les quals la vida ha eliminat les possibilitats de plenitud, personatges primitius, víctimes dels seus instints, nenes que tot just encetada l’adolescència ja frissen de cremar etapes.

“Una teoria és que té la culpa la violència de l’ambient: guerres, mentides, llars destrossades, tot allò que no té remei a la vida moderna” (pàg. 29 - ‘Una dona jove i vella’)

“Duia una brusa… pensada per a núvies velles. Sempre escolto amb atenció els consells de la meva amiga Kitty, perquè ella ha comès un error darrere l’altre. La seva experiència no té preu” (pàg. 255 - ‘La fe dalt d’un arbre’)

Vides que “són cúmuls d’errors”; més aviat vides presentades sense embuts, sense un toc de maquillatge grotesc, sense el cinisme dels benpensants. En aquestes condicions suren millor els brots d’enginy, d’intel·ligència en estat pur, de capacitat de sobreviure sense dogmes ni tabús.

“Només quatre eren putes, la resta no s’havien casat per principis o perquè les havia prenyat un desaprensiu.
...Som una mena de grup d’interès especial... Era la Janice, una dona política, conscient de l’estructura del poder i del poder mateix” (pàg. 298 - ‘L’àrea de jocs del nord-est’)

El dolor ens envaeix al relat ‘La noieta’.

‘Una conversa amb el meu pare’ ens presenta progenitors que fan propostes literàries en el darrer moment de la vida, amb el cap clar i una força que tot ho esmicola.

‘Amor’, personatges literaris humanitzats, crisis socials i polítiques, trepes sense escrúpols: “Un astre del cel microeconòmic seria el gran triomfador”.

Aquests són contes per ‘fer-los nostres’. A la coberta ens diuen que a Grace Paley li agradava definir la seva obra com “històries sobre gent normal”.

Una edició del tot necessària; una vegada més, una recomanació sense reserves.

FITXA DEL LLIBRE:

'Tots els contes'
Grace Paley
Traducció d’Emili Olcina
Edicions de 1984
504 pàg.
21,90 €

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF