CONVERSES AMB EL TRADUCTOR

Lluís Servera Sitjar

RAMONA PÉREZ
RAMONA PÉREZ

Encetem un cicle de 'Converses amb el traductor'. A Mallorca hi ha un nombre molt important de traductors que porten a terme una tasca excepcional, les seva trajectòria ens du a considerar que vivim un moment en el qual podem accedir a traduccions d'alt nivell de qualitat, fins al punt que resulta habitual, per part dels lectors i llibreters, que sense cap informació sobre l'autor o l'obra la garantia del traductor de qui hem anat recollint bones referències ens ajuda a triar una lectura. En aquestes 'Converses' pretenem posar de manifest el reconeixement que els lectors els devem.

Avui ens apropem a l'obra de Lluís Servera Sitjar, poeta, traductor i editor de la plagueta 'Superna'.

Reptes de la traducció:

Quan intentam traduir, pens que cercam la manera de llegir un text amb profunditat. Sovint a molts de lectors els passa que retarden acabar un llibre perquè els sap greu deixar-lo de tant que els interessa. Crec que a molts de traductors vocacionals els succeeix el mateix. Quan una obra els ha captivat, sigui pel motiu que sigui, desitgen romandre molt de temps en aquelles pàgines. Traduir és romandre, és fer estada llargues estones amb uns mots que són d’altri però que els arribes a estimar molt més que si fossin teus.

Certament, tota traducció és un repte, un desafiament, un objectiu de comprensió. El traductor grimpa damunt cada mot i des d’allà veu molts d’horitzons. Sovint n’elegiria més d’un, però ha de triar. I tots ho sabem que difícil que és triar a la vida en les dimensions importants. El traductor també té davant aquest repte d’elegir. Sap que es mou en la fragilitat dels seus coneixements i de la seva humil percepció del món, però s’arrisca i pren un camí. És la forma amb què pot abraçar aquell text, donar-li vida en la seva llengua i oferir-lo als altres com un petit regal.

Traducció pròpia

Un llibre que va suposar un autèntic repte va ser 'El dolor' de Giuseppe Ungaretti (Alexandria 1888, Milà 1970), publicat per Cafè Central-Eumo editorial dins la col·lecció Jardins de Sanarcanda. Sabia la importància d’aquest llibre i em sabia greu que no estigués traduït al català. Havia d’intentar-lo. Em vaig passar molt de temps aturat en un vers, en una sola paraula. Ungaretti és complicat de traduir i més d’un pic vaig estar a punt d’abandonar el projecte.

Un vers que sempre m’ha impactat molt pel seu profundíssim significat és

aquest: “D’un pianto solo mio non piango più”, això és “D’un plor només meu ja no plor més”. Ungaretti que havia perdut el fill de 9 anys s’adona en veure el desastre que suposa la Segona Guerra Mundial que, malgrat el seu dolor fortíssim, també ha de donar cabuda al dolor dels altres.

El traductor recomana

Ens trobam amb la remarcable fortuna que un poeta de la trajectòria d’Antoni Clapés (Sabadell, 1948) hagi perseverat en la traducció del que els entesos reconeixen com el poeta francès viu més notable, Philippe Jaccotett (Moudon, Suïssa,1925), la nostra literatura es troba de veritable enhorabona. En aquest sentit, la traducció d’'Aires' (Jardins de Samarcanda, 2017) de l’esmentat poeta francès és la cinquena traducció que perfà Clapés. Amb anterioritat ja havia traduït del mateix autor 'A la llum de l’hivern' (2013), 'Rèquiem' (2014), 'El passeig sota els arbres' (2015) i 'L’ignorant' (2016). Aquesta continuïtat, pensam, potser és una de les causes de la qualitat de la traducció, ja que el coneixement i l’experiència en la traducció d’un mateix escriptor multiplica la seguretat a l'hora de traduir-lo. També entre l’obra pròpia d’Antoni Clapés com a poeta i la poesia de Philippe Jaccottet hi ha alguns punts de confluència, com poden ser el mateix acostament als infinits matisos de la llum. Tot plegat fa que el treball aconseguit sigui excel·lent. Vegeu aquests versos preciosos del poemari 'Aires': “Cada color, cada vida,/neix allí on l’esguard s’atura” o aquest altre “Què és aleshores el cant?/Només una mena de mirada”. Tot plegat va molt recomanable la seva obra en la traducció d’Antoni Clapés.

Obres traduïdes:

'La passione, via crucis al Colosseo' ('La passió, via crucis al Colosseu') de Mario Luzi (Lleonard Muntaner, 2010)

'Mitografie e altro' ('Mitografies i altres dèries') de Pietro Civitareale

(Documenta Balear, 2012)

'Il dolore' ('El dolor') Giuseppe Ungaretti (Cafè Central-Eumo Editorial, 2013)

'Senso' de Camilo Boito (Ensiola, 2015)

'Dietro gli uccelli che fuggono', antologia poètica d’Antoni Vidal Ferrando

(català–italià, Sentieri Meridiani) a cura també de Valentina Ripa i Irene Baccarini. Fou presentada a la Fira de Torí de l’any 2015.

'Fidelitat al mar', antologia poètica de Giuseppe Conte a cura també d’Irene Baccarini (Documenta Balear, 2016)

Coordinació de la revista de traduccions 'Superna', que va aparèixer el 2012 i de la qual s’han publicat nou números.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF