OPINIÓ

Juristes pel futur

M’arriba la notícia que Philippe Sands dona suport a la incorporació del dret a un medi ambient saludable a la Declaració Universal dels Drets Humans. Es tracta d’una campanya de Bird Life International i altres grups ecologistes, que demana que l’Assemblea General de Nacions Unides aprovi una resolució en favor del dret al medi ambient, com a passa prèvia a la seva inclusió a la Declaració. 

Potser no entendreu per què m’ha interessat aquesta notícia si no coneixeu la meva devoció per Philippe Sands, jurista de prestigi i escriptor de primera categoria. Sands és l’autor de l’inoblidable East-West Street, un llibre en què indaga sobre un padrí seu natural de Lviv, a Ucraïna, païsà de dos juristes que, en el context del judici de Nuremberg, varen introduir els conceptes de genocidi i crim contra la humanitat al dret penal internacional. I és l’autor del recent The Ratline, on ressegueix la història d’un capitost nazi que l’any 1945 comença la seva fugida, i on s’expliquen coses molt interessants sobre com els americans en pocs anys varen passar de perseguir nazis a reclutar-los i sobre com el Vaticà va ajudar-ne un grapat en les seves rutes de fugida cap als països santuari. Cap dels dos llibres és ficció i tots són són literatura de la bona. Descobresc, ara, que Sands és també un ecologista. A final del s. XX va fundar un Centre per al Dret Ambiental Internacional i va escriure un manual sobre la qüestió. Des de llavors ençà, ha defensat posicions ecologistes als tribunals internacionals (contra la caça de balenes, per exemple) i recentment ha manifestat les seves simpaties per Extinction Rebellion, una de les xarxes més actives en l’ús de les tècniques de la resistència no violenta a l’ordre imperant. Philippe Sands, a més, defensa la llibertat d’expressió i els drets lingüístics com a president del PEN anglès. Si hi ha gent que posa els futbolistes i les celebrities més barroeres als pedestals, jo em puc permetre posar-hi un advocat que escriu i que defensa les causes justes.

La campanya perquè la Declaració Universal dels Drets Humans inclogui el dret al medi ambient me n’ha recordada una altra que no és ben bé la mateixa però que hi és molt propera en filosofia i objectius: la d’incloure l’ecocidi entre els drets que pot jutjar el Tribunal Penal Internacional. La campanya va ser llançada fa més de deu anys per una altra jurista britànica, la ja desapareguda Polly Higgins, i continua en marxa. L’objectiu és que els governants i les corporacions responsables de delictes ambientals massius puguin ser jutjats en un tribunal de l’estil del que ha condemnat Radovar Karadzic o Ratko Mladic.

Però el dret de gaudir d’un planeta habitable també hauria de ser protegit pels tribunals de cada estat. No fa encara un any va saltar una notícia que els col·lectius ecologistes varen saludar com un triomf: el Tribunal Suprem d’Holanda confirmava una sentència que obligava el govern del país a complir els seus objectius en matèria de lluita contra el canvi climàtic. El govern, diu el Tribunal, ha de reduir les emissions de gasos hivernacle un 25% de manera immediata. El d’Holanda és un d’entre els litigis climàtics en marxa a diversos països del món. Fa molt poc, el primer d’octubre, llegíem a la premsa que el Tribunal Suprem espanyol admetia a tràmit un recurs interposat per Ecologistes en Acció, Greenpeace i Oxfam contra el govern espanyol, a qui acusaven d’inacció davant el canvi climàtic i d’incompliment dels compromisos assumits de protecció ambiental. El govern de Pedro Sánchez, el de les ajudes multimilionàries al sector automobilístic i a les companyies aèries, seu a la banqueta dels acusats.

Aquest tema, el dels litigis climàtics 'domèstics' (per fer servir l’antipàtic anglicisme) és l’objecte de la tesi doctoral que fa poc ha enllestit Pau de Vílchez, professor de dret de la UIB, sotsdirector del LINCC (Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de la Universitat de les Illes Balears) i activista de l’ecologisme. Ara mateix, ningú no coneix millor que ell els distints intents de fer que els tribunals obliguin els governs a complir les seves obligacions de defensa del planeta. Aquest divendres va defensar la tesi amb seguretat i convicció (escric això abans que ho faci, però estic ben segur que no m’equivoc). Com Philippe Sands o com Polly Higgins, el doctor De Vílchez ja és un membre assenyalat dels juristes pel futur, que són part important del canvi imprescindible.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF