OPINIÓ

Ho haurem de fer tu i jo

No crec que a ningú que observi amb un cert deteniment el seu voltant li pugui sorprendre gaire que la cimera climàtica de Madrid no hagi assolit l’acord necessari. En aquest cas, un acord urgent que sigui suficient, o que s’apropi a la suficiència. Si no vols mirar el món, si acluques els ulls davant la injustícia social i la preeminència del gran capital, si no entens per què existeix Trump, Bolsonaro o per què s’estén el poder de l’extrema dreta, només has de mirar el teu redol.

Potser sense deixar la teva escala de veïnats, n’hi trobaràs, de ‘trumps’ i de ‘bolsonaros’. Trobaràs qui vota formacions polítiques que neguen el canvi climàtic i les seves conseqüències, qui exerceix el masclisme amb màscara o sense, qui nega drets fonamentals i qui creu que totes aquestes lluites socials que, una vegada més i afortunadament, encapçalen els joves, són una exageració o el discurs de dos dies. L’escala de veïnats, el barri, el cercle de coneguts, són també unitats força vàlides per mesurar el món en la seva amplitud. No hi ha res del que passa a part o banda que no respongui a la suma de moltes petites comunitats de veïnats.

Per això, el canvi cap a un futur sostenible, l’haurem de fer tu i jo. La sostenibilitat mediambiental o, en el seu defecte, la insostenibilitat en la qual estam instal·lats, és la punta de l’iceberg de tantes altres insostenibilitats i les reuneix gairebé totes. Així que, la gent que conviu en una escala, la del barri, la de la ciutat, la del país i, creixent fins a arribar a tota la que cohabita aquest planeta, per força haurà de canviar els costums, els interessos, la percepció i, fins i tot, el llistat de coses que simplement consent. Tots aquells que diuen “el darrer que apagui el llum”, també hauran de canviar.

El canvi, l’haurem de fer tu i jo. Potser som no-res quan allunyam el plàstic de les nostres vides o apostam per una energia més neta mentre els governs continuen donant suport a les activitats i a les indústries més contaminants. Però, al cap i a la fi, som tu i jo els que podem canviar els governs, girar l’esquena a totes les empreses que hipotequen el nostre futur i també som tu i jo que podem fer créixer aquelles que treballen, si més no, per no empitjorar el món. Som tu i jo –sempre tot depèn de tu i de mi– que podem aconseguir que en la propera cimera climàtica no hi hagi oposició possible al compromís ferm i suficient. Això perquè ja no hi hagi qui, per defensar els interessos d’alguns, estigui disposat a obrir forats a la línia de flotació del vaixell en el qual tots anam embarcats.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF