I AQUÍ

Contra la perversió dels delictes d’odi

un aspecte de la censura institucional que sembla que últimament s’ha posat de moda en el sistema judicial és el de la perversió dels delictes d’odi per utilitzar-los per perseguir qualsevol ideologia. Tot i que es varen planejar per protegir els col·lectius susceptibles a la discriminació, els més vulnerables, ara es pot fer servir l’epígraf de delicte d’odi per castigar o agreujar les acusacions contra qui insulti un policia, per exemple. Una figura d’autoritat, armada i amb placa rep el blindatge judicial que s’havia plantejat, d’entrada, per als col·lectius blanc de la xenofòbia, el masclisme, l’aporofòbia i l’homofòbia, entre d’altres plagues d’intolerància.

Aquesta perversió és especialment perillosa perquè, amb un efecte bumerang, pot acabar blindant encara més els grups que, per defecte, ja estan més protegits. I tot això mentre, alhora, els crims del franquisme continuen sense perseguir-se i es pot fer apologia pública del jou i les fletxes, de les banderes amb pollastre incorporat i d’altres símbols autoritaris.

La rèmora de no haver trencat mai amb el franquisme, sinó tan sols d’haver-ne transitat, afecta encara tot el sistema. La llibertat d’expressió n’ha sortit tocada, però el passat dictatorial afecta molts altres aspectes de la societat. Serà difícil que aconseguim una legislació antiodi justa i que protegeixi de veres contra la discriminació sense rompre abans, i de veritat, amb el franquisme. El temps no ho arregla tot i, si es barreja amb l’oblit, pot condemnar-nos a tornar a patir maneres de fer que no fa tant que són passat. A alguns que tot just comencen a sortir de l’armari on s’havien amagat, sembla que els agradaria.

EDICIÓ PAPER 24/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF