OPINIÓ

Aznar

Ara ho veurem, no canvia res o ja hi tornam a ser; però, la veritat, hi ha tanta gent a qui tant li sigui una banda organitzada que un grup de persones, equivocades o no, que intentin desplegar una altra alternativa? Qui té dos dits de front notarà com l'aire corre un poc més net i s'ha de plantejar si ha llegit, detingudament, la lletra petita de l'anomenat “terratrèmol” del Congrés. No s'adonen de la lluita aferrissada de la dreta i de la ultradreta en aquest 'affair'? És gratificant com han perdut la batalla, però, compte! No han perdut la guerra. Autors brillantíssims, com el Sr. Juliana, exposaren que s'albirava aquesta lluita ferotge, al final, la mateixa medicina que els ha fet caure. El Sr. Rajoy hauria pogut convocar fàcilment noves eleccions i no ho va fer. Davant la pitjada d'accelerador del neofranquisme de Rivera i Aznar, Rajoy ha optat per no convocar-les. El líder del partit més corrupte d'Europa, encara intocat, i que potser mai no es podrà demostrar que aquest polític formava part de la trama, respectem la presumpció d'innocència. Aquest mateix líder, i en un altre registre totalment diferent, ha sabut llegir que la cosa no anava de dretes i esquerres, la cosa va de feixisme o democràcia. No és només aquest govern, i les seves circumstàncies, que viu un repte, tota la societat el viu des del moment que persones innocents i pacífiques són a presó encara i apologetes del terrorisme d'estat, ni que hagin liderat un govern rècord en corruptes i estar al darrere de tot plegat, manegin amb tota impunitat la política espanyola fins al punt d'accelerar l'agenda fins arribar a la castanya que s'han pegat. Rajoy sabia que unes eleccions eren un retorn al guerracivilisme avui no superat per la impunitat total dels seus apologetes. Saben perfectament que un federalista davant Aznar esdevé un independentista exprés, ves quin cas. Ho tenen tot estudiat. Els ciutadans de la ideologia que siguin o de qualsevol de les nacionalitats que conformen l'Estat tenen el repte d'estar de part de les forces demòcrates o del neofranquisme que torna. No es descuidin, només han perdut una batalla. La bèstia és ferida. Quant de temps durarà la seva impunitat, quant de temps el cadàver polític de Rivera es torbarà a començar el seu 'walkingdead'.

Mirin, no puc evitar recordar la meva àvia materna, Margot, que morí l'any 2000 i que al final dels noranta, i sense perdre la lucidesa ni la perspectiva que dona haver tengut l'home tancat a Can Mir i patir l'escarni i la guerra civil, deia: “Ai, nin, aquest del bigot sempre està enfadat, aquest és un 'hitler' petit". Ho deia sense aspirar la hac i ho deia amb una seguretat de tota una dama que mai no insultava ni parlava malament de ningú, que aclaparava abans i aclapara avui quan podem contemplar que els avis han patit, molts avis han patit i marxen, i aquest polític segueix impune a qualsevol apologia del franquisme més violent i més ranci. Aznar no perdonarà mai a Rajoy que no desplegàs l'exèrcit complet damunt el poble de Catalunya. Aquest ha estat el detall de tots els detalls de la seva caiguda, la resta que ve després del joc i eines ben constitucionals per a un canvi de cicle, però no oblidin que Puigdemont és un constitucionalista de pedra picada comparat amb el Sr. Aznar.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 16/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF