COM UNA PÀTRIA

Àngels Gregori, a l’ombra de Maya Angelou

El recull de poemes que acaba de publicar Àngels Gregori té un títol manllevat d’un vers de l’americana Maya Angelou: 'Quan els grans arbres cauen'. És un títol suggeridor i també és el d’un dels millors poemes del recull. Maya Angelou (1928-2014) és poc coneguda entre nosaltres, però als Estats Units és una figura carismàtica i un referent per als afroamericans, les feministes i els defensors de les llibertats afectives i sexuals. El seu 'Phenomenal woman' deu ser el poema de les darreres dècades més popular del país i, dels seus volums memorialístics, se n’han venut milions. Al seu poema, Àngels Gregori aprofita el vers esmentat i el va reiterant per crear un clima d’hecatombe, amb la sordina que hi posa el seu to entre irònic i oníric: “Quan els grans arbres cauen / hi ha qui prova de fer esclatar bombes / mentre uns altres omplen pots de confitura”. De cop, el 'ritornello' canvia, i passa a ser “Quan una gran dona cau”, un vers que conté un eco de la ‘phenomenal woman’ d’Angelou. És un joc hàbil, que construeix un homenatge i alhora un cant emotiu del poder de la dona. En altres poemes hi trobam Anne Sexton i Elizabeth Bishop: Gregori vol posar la seva poesia a l’ombra de les grans poetes nord-americans del segle XX, i això ja constitueix una aportació d’interès per a la poesia catalana.

La veu d’Àngels Gregori, però, no és la veu esquinçada de la poesia que els nord-americans anomenen confessional. La “confessió” pot ser melancòlica però no devastada, amarada de passió però embolcallada en un trenat d’imatges en què es confonen els fils del quotidià, de l’irònic, del tendre i de l’irracional. És una poesia, especialment, de sorpreses, de moments que fulguren i ens recorden que la poesia és la llibertat de dir coses que siguin alhora inesperades, emotives i, per què no, divertides. A mi, per acabar amb una mostra, m’agrada molt aquest final de poema: “Enyorar-te és habitar fàbriques desordenades. / Oh Neil, oh Neil, cada cop que te’n vas / neva en alguna ciutat de l’Àfrica. / I només les escales d’incendi diuen la veritat”.

EDICIÓ PAPER 09/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF