OPINIÓ

Ai, les enquestes

Les enquestes no serveixen per a res, estan manipulades, fallen més que una escopeta de fira, només responen a interessos partidistes o particulars, etcètera. De ben segur que en la darrera setmana heu sentit alguna d'aquestes frases en contra dels sondejos electorals, atès l'ampli marge d'error a l'hora de pronosticar els resultats de fa una setmana. Amb aquest article, no exempt d'autocrítica, vull rompre una llança a favor d'un camp al meu parer imprescindible per conèixer, analitzar i entendre la nostra societat.

En primer lloc, he de dir que no hem de tergiversar les dades oferides per les enquestes (en aquest article em referiré només a les electorals). És un error comú pensar que són una espècie de bolla de cristall per clavar els resultats electorals, quan en realitat el que fan és, per una banda, una instantània d'un moment determinat i, per una altra (i molt més important), detectar els canvis de tendència que s'estan produint. No són, per tant, una eina d'endeví, sinó un instrument per prendre el pols a l'opinió ciutadana.

En segon, tampoc no podem afirmar alegrement (com han fet alguns intentant justificar la manca de coincidència) que els ciutadans menteixen quan se'ls demana per les seves preferències electorals. N'hi ha que, legítimament, no volen expressar la seva opinió, els que la canvien dies o fins i tot hores abans d'acudir a les urnes (i que no podem detectar per una absurda i anacrònica llei) o, també, els que s'apunten al carro guanyador i diuen que votaran per una determinada formació que es troba ben situada en els sondejos. És tasca dels professionals detectar les inconsistències que es puguin donar durant l'entrevista i, per evitar tots aquests problemes, existeix tot un seguit de tècniques orientades a "afinar" els resultats i reflectir el millor possible la realitat. És el que es denomina, inexplicablement de manera pejorativa, la cuina. No es poden oferir les dades en brut, és a dir, les respostes directes a la pregunta "a qui votaria si demà se celebrassin eleccions?". Cal aplicar filtres, com ara el record de vot, la simpatia cap a un determinat partit o el posicionament ideològic, per oferir una estimació de vot (i una molt més complicada assignació d'escons).

En tercer, i sense que soni a excusa de mal pagador, era complicat analitzar l'escenari previ a les eleccions de diumenge, amb una elevada borsa d'indecisos, en els seus dos vessants (no sé si aniré a votar i no sé qui votaré), i amb dues formacions relativament noves, fet que dificulta preveure el comportament de l'electorat. Recordem que en els comicis de desembre Ciutadans va obtenir menys suports que els que indicaven els sondejos, mentre que Podemos va estar clarament infravalorat.

En quart lloc, cal diferenciar clarament els sondejos electorals previs als comicis i les enquestes a peu d'urna. Amb diferents qualitats, i deixant de banda les manipulacions interessades que de ben segur es donen en algunes ocasions, els sondejos segueixen una metodologia clara, amb selecció de la mostra i altres criteris que li atorguen una fiabilitat determinada. Les denominades israelites, per molt de milers d'entrevistes que facin, només serveixen per a una cosa: omplir les primeres dels programes especials de la televisió i la ràdio (abans que es coneguin les primeres dades de l'escrutini). No importa, doncs, gastar quasi mig milió d'euros públics per unes dades que ràpidament seran superades per la realitat.

Tots els que ens dedicam a l'elaboració d'enquestes coincidim: les dues últimes eleccions generals han estat un repte enorme per a la demoscòpia. No obstant això, cal fer també autocrítica i admetre que els professionals no vàrem saber detectar l'elevat abstencionisme que ha afectat de manera molt rellevant la coalició Unidos Podemos ni, encara que en menor mesura, la capacitat de recuperació que ha tengut el Partit Popular (si bé la tendència de millora era clara).

N'hi ha que somien en un món sense enquestes (perquè fallen, perquè influeixen, perquè manipulen) i asseguren que si les eliminàssim la reflexió política seria transparent, pura, millor. Però sense els sondejos, naturalment tots els partits anirien guanyant, o estarien a poca distància d'aconseguir-ho (i necessitarien el teu vot per evitar que guanyin aquells que no volem). Ara per ara, i malgrat que no siguin perfectes, les enquestes són el millor instrument que tenim per conèixer la realitat i les opinions de la ciutadania.

Culpar les enquestes de la desil·lusió generada en un sector de la població, o de la reactivació de determinat vot, o de respondre només a interessos ocults, és pervers. Això no lleva, com ja he dit, que no s'hagin de revisar els models de mostreig i d'estimació; per exemple, en un sistema amb 52 circumscripcions electorals, és molt agosarat fer una extrapolació per aconseguir un repartiment d'escons amb una mostra de només 1.200 persones. Per tant, no desconfiem de les enquestes; únicament hem de ser conscients de la informació que ens proporcionen i, en conseqüència, del que en podem esperar.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF