8/7: Massa pressa

Teníem tantes ganes de sortir de casa, de donar per superada la pandèmia, que hem anat massa de pressa. S’ha creat un clima prematur d’eufòria que ens ha fet retrocedir de sobte i a una velocitat insospitada. Certament, tenim al damunt una variant que s’encomana més. Però hem abaixat la guàrdia, més moguts per la sensació que això ja estava fet que per la necessària prudència. I hem creat entre tots, durant uns dies, un clima que demanava amb tanta força un retorn a la normalitat que els qui han de prendre les decisions s’han deixat dur per aquesta pressió. Comprensible, però mala cosa. Perquè mai no es pot governar en calent, a cavall de les emocions. L’opinió púbica té dret a ser emocional i, per tant, voluble. Però qui pren les decisions no pot cavalcar sobre els estats d’ànim de l’opinió pública. No es pot deixar dur per les indignacions, per les eufòries ni per les depressions. L’opinió pública té dret a moure’s per interessos parcials, per il·lusions col·lectives, per esperances i per angoixes. Els qui governen i decideixen ho han de fer amb el cap fred i pensant en l’interès general. Els hem fet anar massa de pressa i s’han deixat arrossegar. No només en la pandèmia: governar en calent sol ser un camí força segur a equivocar-se.

La cinquena onada desborda Salut, que perd el rastre dels contagis