5/7: El cercle kafkià

Pregunto, ingènuament, què en farà el Tribunal de Comptes dels diners que incauta als dirigents de la Generalitat i em diuen que de natural seran restituïts a la mateixa Generalitat, que és la perjudicada. I, certament, és el més natural, però és el que converteix aquest assumpte en un cercle absurd. Uns càrrecs de la Generalitat van dur a terme unes accions que no vulneraven ni els procediments legals ni les competències fixades per l’Estatut. Òbviament, la Generalitat no se sent perjudicada per les quantitats que es van destinar a aquestes actuacions, que li semblen correctes de forma i fons. Però un tribunal que no és un tribunal diu que sí, que va ser perjudicada, encara que digui que no. I que s’han de prendre els diners a uns particulars i posar-los als comptes de la Generalitat, encara que els consideri ben gastats i no els reclami. Per tant, li tornarien uns diners que la Generalitat considera que no li han pres. Francament, soc capaç de veure més lògica (perversa) en un atracament a mà armada, en què algú pren a algú altre uns diners per quedar-se’ls, que en aquest cercle kafkià (també pervers) en què es prenen diners a persones que no han fet res mal fet per donar-los a un suposat robat que nega que li hagin robat res.

Vicenç Villatoro és escriptor