18/7: Escàndols

CADA SOCIETAT TRIA (o algú les tria en el seu nom) quines coses l’escandalitzen i quines no. Sembla que no hi hagi coses objectivament i universalment escandaloses: el que ho és en un lloc no ho és en un altre, segons el sistema de valors. Per exemple, tots hem vist pel·lícules -i situacions reals- en el món anglosaxó on una acusació pública de tortures policials provoca un escàndol. O l’evidència de la violència policial. O la sospita que l’estat espia particulars (el cas Watergate). O la humiliació sexual a dones detingudes o empresonades. Doncs sobre totes aquestes coses, que en el món anglosaxó provoquen d’una manera automàtica un escàndol, han aparegut en l’última setmana indicis més o menys sòlids referits a l’estat espanyol i no només no hi ha hagut el consegüent escàndol públic, sinó que ni tan sols han merescut una gran atenció mediàtica. La societat espanyola ha triat (o algú ha triat en el seu nom) que tot això no és escandalós. Encara que s’hi consideri en els països de l’entorn. Potser perquè ens proposen un sistema de valors en què aquestes coses, si les fan els bons contra els dolents, no són escandaloses. I per a aquesta societat (o per als qui parlen en el seu nom) és obvi qui són els bons i qui els dolents.