13/8: La llum crema

1 min

Cada dia ens informen que estem pagant l’electricitat a uns preus estratosfèrics, per damunt d’altres països del nostre entorn. A la generació formada amb l’instint d’apagar la llum quan surts d’un lloc i a qui les àvies ens advertien que “la llum crema!” quan la deixàvem encesa, això no ens sobta. Tot i la complexitat del mètode de càlcul, sembla que aquest preu elevat de la factura de la llum neix fonamentalment de decisions polítiques. Que no vol dir malèfiques ni absurdes. Que sovint són decisions volgudes per bona part de la ciutadania (no tota). És una decisió política renunciar a la producció d’energia nuclear. Ho és la càrrega impositiva sobre l’electricitat (molt alta en el cas espanyol). Ho és la sobreprotecció de les companyies elèctriques. Ho són les primes a les renovables. Ho és la càrrega econòmica per les emissions de CO2. Al món no hi ha res que sigui de franc. No ho és l’elèctric. No ho són tampoc cap d’aquestes decisions polítiques, ens semblin encertades o absurdes. Cadascuna porta al costat una factura. Els bons governants t’expliquen quina és la factura quan es pren una decisió. Els mals governants te l’amaguen. I llavors te la trobes, amb sorpresa, quan t’arriba el rebut de la llum. I t’adones que la llum crema.