1/3: La Setmana Tràgica
PER ENTENDRE UN segle llarg de vida catalana, fins ara mateix, cal llegir Joan Maragall. L’Oda a Espanya planteja ben clar un conflicte que encara és viu. I l’Oda nova a Barcelona i tot el que va escriure entorn de la Setmana Tràgica -inclosa la censurada La ciutat del perdó - ens il·lumina sobre molts episodis turbulents de la nostra vida col·lectiva. Aquests dies, que s’ha fet alguna referència a la Setmana Tràgica, és bo rellegir Maragall, a qui aquells fets van provocar un gran pessimisme sobre el futur del país, tal com explicava Josep Benet a Maragall i la Setmana Tràgica, en contrast amb l’optimisme amb què havia celebrat la Solidaritat. Maragall veu amb desesperació l’efecte d’una suma d’impotències: la incapacitat de la classe dirigent de resoldre els problemes de fons, l’esterilitat destructiva de l’explosió de violència (tot i esclatar per una causa justa), el tensionament intern del catalanisme que destrueix l’esperit unitari de la Solidaritat... I davant de tot això, la repressió brutal de l’Estat, que ofereix a una societat catalana trasbalsada la seva recepta de tota la vida, l’ordre imposat pel sabre, i que acaba sent el gran guanyador. Sempre cal llegir Maragall. L’optimista i el pessimista. De tots dos se n’aprèn.
