El virus de l’Ebola, alerta però sense alarmismes
El departament de Salut es va voler posar la bena abans de la ferida i va informar ahir que s’han activat els protocols per la “remota” possibilitat d’un primer cas d’Ebola a Catalunya. Es tracta d’un home de 36 anys, diplomàtic senegalès, que està ingressat i aïllat a l’Hospital Clínic de Barcelona després de patir molèsties i febre en tornar d’un viatge a la República de Guinea, un dels països afectats pel virus. Com explicava ahir el cap del servei de malalties infeccioses del Clínic, Josep Maria Gatell, la possibilitat és “gairebé remota” però “el risc zero no existeix”. Fins a aquesta nit no hi haurà resultats de les primeres anàlisis, però no hi ha motius d’alarma perquè la situació està sota control.
Des que el 8 d’agost passat l’OMS va decretar una “emergència pública sanitària internacional” pel brot d’Ebola a la República de Guinea, que ja s’havia estès a Sierra Leone, Libèria i Nigèria, els mitjans de comunicació han parlat del perill de pandèmia a l’Àfrica i dels riscos que comportaria l’arribada a Europa d’aquest virus. El perill, en aquests casos, és que, com ja va passar amb la grip aviària, es creï un alarmisme injustificat entre la població. No hi ajuda, és veritat, aquest improbable cas a Catalunya, les alarmes sense fonament d’altres casos a Alacant i Bilbao o la mort del sacerdot Miguel Pajares.
Per tot això avui, a més de la informació del dia, trobareu al diari un esforç extra per explicar quins són els protocols previstos a Catalunya per actuar si s’hi registra algun cas i quin és el risc real que la malaltia s’estengui per Europa. La veritat és que el risc és mínim perquè, en el cas que es confirmés l’arribada d’una persona infectada, el sistema sanitari occidental està preparat, si no per curar-la, sí almenys per evitar que propagui la malaltia. L’Ebola és un virus que té dificultats per sobreviure en un entorn higiènic com el nostre, que a més disposa dels mitjans adequats per controlar-lo. Unes condicions molt diferents de les que malauradament hi ha als països on s’ha estès més. És precisament per això que s’ha de mantenir l’alerta i investigar per trobar una vacuna i un tractament que resultin efectius.
