“Si tornés a parir, ho tornaria a fer amb una llevadora i una doula”
Una mare explica que en els seus parts les dues figures van treballar conjuntament
BarcelonaDilluns el Consell General d’Infermeria va demanar a la Fiscalia General de l’Estat que actuï d’ofici contra les doules pel fet d’atendre parts sense titulació oficial. L’Associació de Mares Doules, per la seva banda, va replicar que les doules que actuen bé només acompanyen les mares i no fan cap altra intervenció. Alba Dalmases, una mare que va contractar els serveis d’una doula en dos dels seus tres embarassos, assegura que en la seva experiència el paper de la doula es va ajustar a aquesta definició.
Dalmases, de 35 anys, va tenir el seu primer fill ara fa deu anys amb un part hospitalari tradicional, i no va tenir una bona experiència. “No vaig sentir-me respectada emocionalment, i físicament tampoc”, recorda. Inicialment va pensar que no tornaria a parir “mai més”. Després va tenir dos fills més, però va optar per tenir-los a casa amb personal sanitari i també amb una professional de l’acompanyament: “Tenia un equip de llevadores que m’atenien i una doula que em donava el suport emocional”.
Subratlla que, en els dos parts, cadascú va fer el paper que li tocava. “La llevadora em donava l’assistència mèdica i va ser la que em va tallar el cordó, la que em va mirar la placenta i la que em va fer el tacte, mentre que la doula no va intervenir en cap moment”, detalla. Afegeix, a més, que no va notar “cap tipus de conflicte entre elles” i que les llevadores no van posar cap impediment per treballar conjuntament: “En cap moment em van dir que no, van treballar amb la doula i ja està”. Aquesta figura, afegeix, va ser com “un salvavides”, ja que li va donar “suport emocional des de l’objectivitat”. La seva parella també hi era, però la implicació personal impedia que agafés distància. “Ell potser estava més nerviós, perquè em veia que ho passava malament, i ella ho va fer amb molta serenitat i amb molt control”, relata. Insisteix que no va fer cap “intervenció mèdica” i conclou: “Si hagués de tornar a parir, tornaria a contractar una llevadora i una doula”.
Crítiques a l’informe
L’Associació Catalana per un Part Respectat - Dona Llum, que no es concentra en la figura de les doules però sí que té algunes sòcies que han utilitzat els serveis d’aquestes professionals en els seus parts, va denunciar ahir en un comunicat que l’informe sobre les doules elaborat pel Consell General d’Infermeria “és un recull d’errors i falsedats amb un clar interès corporativista”. El mateix encapçalament del comunicat emès per l’entitat es pregunta, retòricament, si aquest informe és “una conspiració”.
El text assegura que “l’informe està ple d’errades injustificables en un text redactat suposadament per un equip multidisciplinari de professionals” i que es basa en fonts interessades o poc representatives. Cita, per exemple, un apartat basat “en una web d’un equip en què no hi ha cap doula, dirigit per una llevadora i fisioterapeuta” o que els fragments sobre el consum de la placenta “són extrets de pàgines web gestionades per dones que no viuen ni exerceixen com a doules a Espanya”. Una web que s’utilitza com a font, per exemple, és veneçolana.
El comunicat d’aquesta associació subratlla que “el professional adequat per a l’atenció de l’embaràs, part i postpart és la llevadora” però demana “una mirada de respecte a la fisiologia del procés, amb intervencions només si estan justificades, com expressa l’OMS i l’evidència científica disponible, i de respecte a les decisions de la dona, com a mestressa del seu propi cos”. Afegeix, sobre les doules, que “això inclou el fet que les dones han de poder ser acompanyades per qui lliurement decideixin”, i defensa que es reguli aquesta figura.
Ruiz: “Tenen un paper, però és el que és”
El conseller de Salut, Boi Ruiz, va assegurar ahir que la polèmica al voltant de la figura de les doules és un assumpte “molt complex”, en què es barregen l’aspecte sanitari i altres de caràcter econòmic. Ruiz va admetre que les doules “tenen un paper” però va demanar “a la gent que hi confia que sàpiga que això és el que és”. El conseller va recordar que el servei que proporcionen “no és un servei sanitari” i “no és una atenció regulada”, i va apel·lar a la responsabilitat de qui l’utilitza.
