“El repte és reunir talent amb marca Barça i traçar un camí”

Sant Joan Despí“Del que es tracta quan veus un partit és que, sense escut a les samarretes, identifiquis que juga al Barça. Que identifiquis una manera especial d’entendre el joc, de posicionar-se, de ser intens amb la pilota i sense”. Pot semblar un resum molt reduccionista, però Jordi Roura i Aureli Altimira es queden amb aquesta part de la seva feina al futbol formatiu del Barça: són guardians del segell. Els resultats importen perquè el Barça s’exigeix l’excel·lència també en la classificació, però l’autèntica batalla del futbol base del club és que, cada temporada, se segueixin traçant camins que uneixin La Masia amb el Camp Nou i preservin l’ADN que ha definit el club des de fa dècades. “Si guanyes no sé quantes lligues però no detectes gent amb talent, no té sentit. I en totes les plantilles ara veiem que hi ha uns quants jugadors de marca Barça amb possibilitats d’arribar a dalt”, puntualitza Roura, “satisfet” i tranquil a les oficines de la Ciutat Esportiva.

Als camps gairebé no hi ha activitat ni jugadors. La poca que quedava abans de les vacances d’estiu s’havia desplaçat als despatxos, amb expedients i contractes per tancar. Burocràcia, la part que menys agrada a Roura i Altimira de la seva feina a Can Barça, que és molta.

Condicionats per la FIFA

La sanció ha afectat la configuració d’unes plantilles que ara es retocaran

El curs va acabar bé però no va tenir un bon començament. A la coneguda sanció que va deixar alguns jugadors estrangers sense jugar fins al gener, s’hi va afegir una derivada que afectava les noves incorporacions en el marc del càstig de la FIFA. “El club, després del tràngol que hem hagut de passar, ha sortit reforçat, s’ha superat”, apunta Roura. I Altimira afegeix que la situació va exigir el màxim als entrenadors, que van haver de treure tot el suc a una plantilla “curta” fins al Nadal, i van haver de gestionar un vestidor molt més ampli a partir del gener. “Ha sigut una experiència enriquidora per a ells”, comenta. I també per als coordinadors, que han treballat amb previsió per configurar les pròximes plantilles, que asseguren que tindran una qualitat “superior a la d’aquest any”. L’adaptació implicarà “més baixes que altres estius” per compensar l’excés de futbolistes que s’han acabat acumulant en alguns equips.

Prudents amb l’evolució

El talent és un punt de l’equació, com també la sort o l’aspecte mental

Quan Roura i Altimira preveuen més qualitat als equips base del curs que començarà, parlen d’acumular més jugadors amb opcions de pujar al primer equip. Quin jugador arribarà és un diagnòstic complicat quan el futbolista encara està en fase de maduració, perquè en paral·lel al talent s’hi han d’afegir altres factors, “com la sort o la capacitat mental”. “És que si tinguéssim la boleta, seria fàcil encertar. Pots intuir-ho, però és difícil, s’ha de veure l’evolució física que té cadascú, com s’adapten a la pressió que suposa jugar al Barça, com és el seu entorn…”, matisa Roura.

El mercat és Catalunya

El futbolista ideal segueix sortint del país i en edat de futbol 7

La sanció de la FIFA ha reforçat una convicció que La Masia té estadísticament comprovada: el millor mercat futbolístic és el de casa. “A Catalunya és on hi ha els millors jugadors d’Espanya i on hi ha més equips que treballen bé”, assegura Roura. A partir d’aquí, es tracta d’aprofitar l’efecte de l’escut per captar “aquest jugador que té la singularitat Barça” i, si escau, complementar la plantilla amb “la peça especial de fora” que pugui marcar la diferència. “És la barreja que sempre ens ha funcionat”, recorda. Altimira afegeix que la xarxa de captació a Catalunya se centra, sobretot, en el futbol 7, la clau de l’èxit blaugrana. “Com més petits els puguem fitxar, millor, perquè s’adapten abans al nostre estil. Estem intentant fer plantilles sòlides ja al futbol 7, sobretot a alevins, per fer bé el pas a futbol 11”.

La selva de la captació

Clubs com el Vila-real o el Celta han afegit pressió al mercat espanyol

Roura i Altimira miren entre sis i vuit partits cada cap de setmana i acaben la temporada amb més de 300 partits vistos. No hi ha cap detall que la resta de tècnics i analistes no tinguin controlat. Cap jugador català s’escapa de la xarxa de captació blaugrana però cada cop és més complicat dominar el mercat espanyol. “Hi ha moltíssima competència en el futbol base. Els èxits del Barça amb gent de la casa han fet que altres clubs s’adonin de la importància de cuidar el futbol formatiu, d’invertir esforços des de ben petits. La competència és ferotge. Cada setmana tenim visites del València, el Vila-real, el Sevilla, el Màlaga, el Madrid… Per això s’ha de tenir el mercat molt controlat, s’ha d’anar molt ràpid, tenir les coses molt clares i saber actuar amb certa visió”, explica Roura.

Arriba el moment de fer el salt i al jugador li arriben més ofertes temptadores ara que abans, perquè el futbol base “s’ha mediatitzat molt”, diu Altimira. Prendre una decisió no és fàcil i, en molts casos, no sempre s’acaba prenent per criteris esportius. En aquesta batalla, el Barça té clar que no pot jugar la carta econòmica abans d’hora i prioritza altres aspectes, de club i sentimentals. “Nosaltres hem mamat Barça des de petits, sabem què significa el sentiment d’arrelament. Per molts diners que t’ofereixin a altres llocs, el somni d’arribar al Camp Nou ha de ser el que valgui”, comenta Altimira, que hi suma un altre argument: l’estil. “Intentem explicar als jugadors que estan fets per jugar d’una determinada manera i que la coneixem nosaltres millor que ningú”.

Evolució des de l’essència

El model Barça s’ha d’actualitzar al ritme dels antídots dels rivals

L’estil, el segell. Són les grans etiquetes que marquen el dia a dia de Roura i Altimira, conscienciats que no es poden tocar les essències del joc malgrat la necessitat d’anar-les actualitzant segons el futbol actual. “El futbol és acció i reacció. Nosaltres no juguem igual que fa cinc anys, el repte és anar reaccionant sense perdre l’essència. L’ADN, l’arrel, el model no es tocarà mentre hi siguem nosaltres. Però hi ha molts aspectes del joc que evolucionen i no es poden menysprear. Quan vam començar a sortir des del darrere, els rivals no ens pressionaven i sortíem amb facilitat. Ara costa més i no té cap sentit buscar el central si el rival fa home a home a dalt. “Has d’anar buscant solucions tàctiques per no ser previsible”, s’esplaia Roura. Altimira amplia aquest debat futbolístic: “La finalitat del joc de posició era portar la pilota a l’extrem perquè se la jugués en un un contra un però ara els equips defensen molt bé, no hi ha espais, no pots jugar-ho tot al peu”. Però fins i tot no fent-ho, el Barça intenta seguir sent el Barça de sempre. “La massa social no entendria una altra manera de jugar -puntualitza Roura-. El nostre futbol és el que la gent se sent seu, amb el qual s’identifica. I, a més, és el que té èxit. Ho hem de fer durar”.