Pedro Sánchez balla ‘La yenka’
La política espanyola s’assembla molt darrerament a un ball festiu que va ser molt celebrat, i que en el seu moment es va conèixer amb el títol de La yenka. Si vostès ho recorden, el tema no tan sols tenia una melodia característica, sinó que també comptava amb una lletra memorable: “ Izquierda, izquierda, derecha, derecha, adelante, atrás, un, dos, tres ”.
Aquesta lletra sembla escrita expressament per descriure la política espanyola, i molt particularment el líder del PSOE, Pedro Sánchez, que a banda d’exhibir-se amb una camisa invariablement blanca (començo a preguntar-me si no és sempre la mateixa camisa, cosa que higiènicament no seria aconsellable, o si ha acabat ell solet amb l’estoc de camises blanques d’El Corte Inglés), sembla cada dia més incapaç de definir quina és la seva posició política. Si d’esquerres, si de centreesquerra, si de centredreta, si de dreta, o si d’extrema dreta a seques. Ho dic perquè ahir, que és fresc, va proclamar als quatre vents que qualsevol acord de govern que ell pugui subscriure ha de comptar necessàriament amb l’aprovació de Ciutadans. No ho va dir Albert Rivera, ho va dir Pedro Sánchez sense arronsar-se ni una mica. Ell no concep arribar a la presidència espanyola sense el suport de l’extrema dreta catalana. De les forces igualment catalanes d’esquerres i/o independentistes que també el podrien ajudar a formar govern, no en vol sentir ni a parlar. Ben al contrari, desitja l’aprovació dels de Ciutadans. No la vol: la necessita, la demana, la suplica, la implora. Pedro Sánchez i el PSOE no saben on anar sense el suport d’Albert Rivera i els seus Ciutadans. És una història d’amor estranya, no ho negarem, però d’amor sincer al cap i a la fi.
Mentrestant, el senyor Pablo Iglesias es mostra disposat a no ser vicepresident del govern espanyol, de la mateixa manera que vostè i jo podríem mostrar-nos predisposats a no ser bisbes de Roma ni campions internacionals de salt amb perxa. Jo tampoc no cuinaré mai com Ferran Adrià, ni que compti amb l’assistència d’Albert Rivera. Però per molt que jo faci el ridícul, Albert Rivera continuarà exactament allà on és, fent el fatxa amb una comoditat envejable.
Pedro Sánchez li reconeix a Pablo Iglesias que faci un pas enrere en la seva aspiració de convertir-se en vicepresident del govern espanyol. Un pas enrere, un pas endavant, esquerra, dreta, un, dos, tres. La política espanyola efectivament s’ha convertit en La yenka. Si no fos per una cosa, i és per la indicació que li ha fet el senyor Pedro Sánchez al senyor Pablo Iglesias: que s’hagi postulat per a un altíssim càrrec sense que ningú li ho hagi demanat, ni en vots, ni en diputats, ni en ganes.
Això és cert, però encara és tan o més cert que Pedro Sánchez, després d’una candidatura doblement fallida a la seva molt hipotètica presidència del govern espanyol, ja no està en condicions de donar lliçons a ningú. I si el principal o únic suport amb què compta és el de Ciutadans, que es posi a ballar La yenka. Izquierda, izquierda, adelante, atrás, un, dos, tres.
