Mireia Darder: “No tenim temps per al plaer, vivim en la societat del cansament”

Aquesta psicòloga, cofundadora de l’Institut Gestalt de Barcelona, creu que moltes dones han oblidat el plaer, sobretot el que surt dels seus cossos. Per això ha escrit el llibre Nacidas para el placer, un assaig reivindicatiu que trenca estereotips i demostra com fins i tot les dones més alliberades encara carreguen el pes de molts segles de repressió.

Vostè és psicòloga i especialista en sexualitat. Quines problemàtiques són les que es troba més habitualment en les teràpies i els tallers?

La majoria de problemàtiques estan relacionades amb idees preconcebudes, sobretot amb el fet que a les dones els falta gaudir del plaer pel plaer, perquè moltes encara pensen que la seva sexualitat ha d’estar lligada a l’amor, a l’estima, a la parella... I els homes, al revés. Tenen una sexualitat que no hi entén de tendresa ni de sensualitat. M’he trobat gent que amb 40 anys no han tingut una relació sexual, i gent a qui aquestes relacions els ocupen tot el dia. He vist tots els extrems. Hi ha un tema molt recurrent, que és la falta de desig, un dels principals trastorns actuals.

I afecta igual homes i dones?

Afecta més les dones.

Per què?

En la carrera de la igualtat hem volgut assumir tants rols que ara el cansament és enorme. I el cansament, juntament amb l’estrès, és un gran enemic de la sexualitat. Les dones hem de ser bones esposes, bones mares, bones professionals, sexis, amb bones converses... És impossible. El nivell que ens estem exigint és impossible d’assolir, i això genera molt estrès, que juga en contra del desig i la sexualitat. No tenim temps per al plaer, per experimentar, per jugar, per gaudir... Vivim en la societat del cansament. Ens hem cregut que podem amb tot, i si no podem és que no ho estem fent bé.

Com es podria solucionar això?

Tenint molts més espais de temps lliure per no fer res. Tenim un sistema simpàtic i un de parasimpàtic, que és el responsable de la relaxació, i el problema és que no tenim prou temps perquè es deixi anar. I cal pensar que per a les dones tenir un orgasme vol dir que el cervell se separi del cos. Si el cervell hi intervé és molt difícil. Si hi ha preocupacions, estrès, etc., no hi ha cap possibilitat que s’iniciï el procés d’orgasme. En canvi els homes sí que poden fer-ho. El seu procés d’orgasme no té res a veure a deixar anar el cervell. I això demostra que és mentida la frase que diu que les dones tarden més a arribar-hi. Està demostrat científicament amb estudis, que proven que les dones, sotmeses a imatges eròtiques, arriben molt de pressa al plaer. El problema és que no ho diuen, no se’ns ha educat per reconèixer-ho, fa vergonya, ningú ens ha dit que podem tenir desig. Fins al segle XIX es considerava que les dones bones no tenien cap tipus de desig sexual. I, en realitat, nosaltres tenim molta més capacitat per al plaer que els homes.

Hi ha qui atribueix tots els problemes de la falta de desig a la monotonia de les parelles que porten molts anys junts.

Això hi pot tenir alguna cosa a veure. Hi ha autors que apunten que la monogàmia no és natural en nosaltres, que no estem preparats per tenir només una relació. Els animals que més s’assemblen a nosaltres són el ximpanzé i el bonobo, som molt iguals, i tant els uns com els altres tenen relacions obertes. Per nosaltres, en canvi, quan va aparèixer la propietat privada va començar el concepte de família i patriarcat i a partir d’aquí va començar la monogàmia, que va en contra dels instints humans.

Les dones estan assumint nous rols. Com ho viuen això els homes?

Els homes estan perduts, estan buscant el seu lloc i els està costant perquè és difícil haver tingut el poder i renunciar-hi.

¿Els homes joves s’hi estan adaptant millor?

L’escriptora Isabel Allende va dir que seran els seus néts els que acceptaran aquest canvi perquè amb els de la seva generació no hi ha res a fer. Jo crec que és així, falten generacions perquè això acabi quallant. Però cal recordar que tot això són generalitzacions, sempre hi ha excepcions.

Diu al llibre que a la sexualitat actual hi falta tendresa i sensualitat.

Sí, i això no vol dir que estigui sempre lligada a l’amor. El que ens falta és que la sexualitat estigui més enfocada cap endins, i no tant cap enfora, en si quedem bé o malament o què pensarà l’altre. La nostra cultura ha negat el que és natural. La nostra naturalesa, com a dones, és el cos, i l’hem controlat, l’hem reprimit, l’exercitem només per tenir múscul, no per sentir.

¿La pornografia juga en contra de tot això?

Sí, hi juga en contra perquè en la pornografia no hi ha contacte ni tendresa, només excitació. I això és tot el contrari de començar a sentir. I també és una demostració que per molt que es vulgui controlar la sexualitat és impossible fer-ho, sempre surt per alguna banda. Si la nostra sexualitat fos més lliure, no hi hauria pornografia. Hi ha una necessitat que no atenem. El model monogàmic i patriarcal no l’està atenent.

¿És utòpic aspirar a la igualtat de gèneres?

No és utòpic. L’alternativa va existir, en el passat, abans del patriarcat, i per tant podria tornar a existir.