El futur del disseny català té nom: ‘made in Barcelona’

Són joves, d’edat i d’esperit. Viuen i treballen a Barcelona. Han estudiat disseny de moda, patronatge i assessoria d’imatge. Volen viure de les seves creacions i continuar inspirant-se en la ciutat de Barcelona, des de Barcelona. Aquest és el denominador comú de tots ells. El tret distintiu, el que els fa diferents i especials: el seu propi estil i la diferent visió filosòfica que transmeten en les seves col·leccions. Són els noms i cognoms del disseny emergent català. Ells són part del talent de casa, talent que la indústria catalana ha de mimar si volen evitar que s’hagin de buscar la vida a l’estranger.

Plantejament: la inspiració

I és en aquesta direcció, mantenir-se fidels a les seves arrels, en què tots ells s’inspiren. “Ens nodrim de les nostres experiències diàries”, expliquen a l’ARA la Clara i el Xavier, de Zazo&Brull. “Quan vam començar explicàvem a través de la nostra roba històries i relats que ens imaginàvem o llegíem. Ara, però, preferim plasmar com ens sentim i què pensem en cada moment determinat”, partint de les preocupacions de l’entorn social. Per aquest motiu Zazo&Brull han presentat, per primera vegada, una mateixa col·lecció femenina i masculina. “Volem unificar el concepte femení-masculí per crear una similitud entre gèneres”, diuen.

Uns més realistes, altres més esotèrics. Selim de Somavilla -va treballar en l’equip creatiu de Martin Lamothe i va col·laborar amb la firma Escorpion abans de tirar endavant el seu projecte personal, l’any 2012- és dels que prefereix tocar de peus a terra i considera que una cançó, un viatge, un sentiment, una sèrie i fins i tot el record d’una vivència, són la seva font d’inspiració. Aquests detalls són els que el motiven i l’il·luminen per començar a idear les seves futures propostes. Mentrestant, en un petit atelier on la llum tènue de l’aparador de Natalie Capell il·lumina un dels carrers del Born de Barcelona, la mateixa Natalie crea i fa créixer el seu somni particular. “M’inspira el que m’emociona: les dones i la seva feminitat. I és per elles per qui em desvisc i per qui ideo tota una història al voltant dels meus vestits. El passat modernista que es respira a Barcelona acompanya la meva manera d’interpretar la moda, com si es tractés d’un ball entre dues persones”.

Nus: la col·lecció versus el client

Amb aquest ball a dos -entre dissenyadors i clients-, i amb la música del taller sonant a elevats decibels i les idees gestant-se en esbossos i patrons, és com neix l’esperada col·lecció, a falta de l’acceptació del públic. Malgrat que es pugui pensar que les col·leccions neixen d’idees surrealistes i imaginàries i on es permet dissenyar-ho tot, els directors creatius tenen molt clar que el client ha d’estar-hi present en tot moment. Oscar Leon -ha estat treballant per altres firmes durant els cinc anys que ha mantingut la seva pròpia marca parada, per falta de recursos econòmics- considera que els catalans són prudents vestint i saben reinterpretar les tendències adaptant-les a les necessitats.

És per aquest motiu, argumenta, que intenta recuperar -entenent la paraula recuperar com a recobrar idees, sentir conceptes i experimentar sensacions- “la voluntat de la meva clienta perquè sempre se senti fidel a la seva manera de ser, al seu estil i a la seva actitud”.

Krizia Robustella té un petit espai al carrer Montsió de Barcelona, on, a més de vendre les seves col·leccions d’esport de luxeper combinar peces amb aires esportius i dissenys exquisits, crea esdeveniments mensuals vinculats amb el món de la moda i l’art. Diu que “gràcies o per culpa del 2.0, les tendències arriben molt més de pressa al carrer, es barregen temporades i estils i es crea un dubtós sentiment sobre la temporalitat de la moda”. Per aquesta raó, té molt clar qui és el seu client i és per a ell per a qui dissenya diferenciació i exclusivitat.

Desenllaç: les vendes

Tots ells han participat en l’última edició del 080 Barcelona Fashion presentant les seves propostes per a la temporada primavera-estiu vinent i tots ells han plasmat -a través de les desfilades- la seva particular visió del futur del seu talent. Ara el seu futur més immediat dependrà de la comercialització.

“Vull i necessito vendre. Porto tres col·leccions de luxe al darrere amb una inversió molt forta i, per continuar avançant, per continuar fent passos endavant, em fa falta vendre i fidelitzar el meu públic”. Aquestes són les paraules que Maite Albéniz, d’Albéniz, recalca. Amb un estil molt diferenciador, caracteritzat per la sensualitat, la distinció, la fanfarroneria i l’excentricitat en el vestir del cavaller Albéniz, la jove -nascuda a Vitòria- confia en la seva trajectòria com a marca. “Busco el meu creixement professional però no somio en cap aspecte en concret, simplement que sigui una evolució que jo mateixa vagi creant i dirigint”.

Jessica Raya i Paula Boadas, les fundadores de Ssic and Paul, van segellar la seva unió l’any 2010 però no va ser fins al 2013 que van començar a aparèixer sobre les passarel·les, tant de Barcelona com de Madrid. La seva màxima voluntat és, a hores d’ara, “poder viure del que ens agrada, que és dissenyar”, argumenten, i se sinceren dient que “estem tirant endavant la marca amb molt esforç i molta perseverança, hem d’apostar per crear caliu entre les empreses i la indústria tèxtil però ens han d’ajudar més des de dalt. No ens poden posar tantes traves ni tants impediments”.