La cirurgia plàstica del futur: joves fins als 100 anys?

BarcelonaD'aquí uns anys ja no caldrà ser Dorian Gray ni vendre l'ànima al diable per mantenir-se jove per sempre. O, com a mínim, durant molts anys. Aquesta és la tendència de futur que des de fa uns anys s'investiga en el camp de la cirurgia plàstica i estètica: regenerar la pell en comptes de reparar-la. "Fins als 40 anys, el nostre cos es regenera, però a partir d'aquesta edat només cicatritza", explica a l'ARA el doctor Iván Mañero, cirurgià plàstic de l'institut que du el seu nom.

"El futur és regenerar-nos per no envellir", afirma. Per aconseguir-ho, els laboratoris investiguen com es poden aprofitar les cèl·lules dels teixits adiposos que sobren, és a dir, del greix. "Tenim el greix molt poc valorat, però s'està demostrant que dins del teixit adipós hi ha una població cel·lular molt important que pot servir per millorar l'estètica i també problemes com atròfies de pell, cicatrius, seqüeles de radioteràpia o regeneració de cartílags". Ho afirma el doctor Jesús Benito, cirurgià plàstic de la clínica Antiaging Group Barcelona, que utilitza el terme "ecocirurgia" per parlar del reciclatge del greix sobrant, que alguns pacients ja han començat a fer emmagatzemar al banc de teixits de l'Hospital Clínic, en cas que el vulguin utilitzar en el futur.

Segons Iván Mañero, fins ara la cirurgia estètica ha treballat només en funció de la primera matèria de què disposava. La revolució, diu, serà no només reparar els teixits, sinó regenerar-los i millorar-ne la qualitat, fent-los més elàstics i més hidratats. "Crec que abans de 15 anys veurem avenços espectaculars en la regeneració de teixits humans", afirma Mañero. Això sí, segurament sense arribar al nivell d'Antonio Banderas a la pel·lícula La piel que habito, en què l'actor espanyol interpreta un cirurgià plàstic que crea una pell resistent al foc i a les picades de mosquit, una tecnologia que encara som lluny de desenvolupar.

La longevitat activa agafa força

De moment, a l'espera que les investigacions avancin, una tendència per la qual s'aposta fort és l'anomenada longevitat activa. És un pas més que l' antiaging, la moda de cuidar-se per dins per estar millor per fora -menjant millor, deixant de fumar o fent exercici- que finalment s'ha acabat reduint a una sèrie de consells per dur una vida més saludable. "Hi ha executius que no tenen temps per a tot això, i d'aquí neix la longevitat activa: són teràpies de xoc que estimulen les cèl·lules que poden regenerar el nostre cos i que estan adormides", il·lustra el doctor Iván Mañero.

Una d'aquestes teràpies és la crioteràpia, que consisteix a sotmetre's durant tres minuts a un tractament de nitrogen líquid a 200 graus sota zero; o les càmeres hiperbàriques, on es respira oxigen 100% pur. "Són situacions d'estrès que activen mètodes de defensa que sovint no utilitzem", subratlla el cirurgià plàstic. Sobre si no és forçar massa el cos, argumenta: "No, el mateix cos ha anat perdent qualitats per l'actual estil de vida. Hem passat de ser caçadors a estar-nos en una cadira davant de l'ordinador sense donar temps a la genètica perquè pugui evolucionar".

La cirurgia estètica avança cap a allò que la gent demana, i hi ha un guanyador clar: la voluntat de ser més joves. "D'alguna manera tothom percep que, en ple segle XXI, hi ha alguna cosa que no encaixa: en els últims 100 anys, la medicina ha aconseguit allargar la nostra esperança de vida, però no hem aconseguit en la mateixa proporció mantenir el nostre aspecte extern jove i equilibrat -manifesta Mañero-. Hi ha un moment en què t'adones que tens 40 anys, que et mous, que ets sexualment actiu i que tens projectes i, en canvi, et mires al mirall i comences a no identificar-te".

Què es fan ells i què es fan elles

En els últims anys, els homes ja sumen el 30% de les operacions de cirurgia estètica. A la clínica de Jesús Benito, on estan especialitzats en cirurgia masculina, el percentatge de dones i homes que passen per quiròfan ja és el 50%. Tot i això, uns i altres, recalca Mañero, segueixen buscant coses diferents: "Malauradament, a la societat la dona guanya punts amb la bellesa, i l'home amb la productivitat, sent útil. Per això, la dona que arriba a la consulta demana sentir-se atractiva, i l'home no semblar cansat, treure les bosses dels ulls i que el cap no cregui que s'està quedant sense piles".

Una tendència que últimament comparteixen tant homes com dones és evitar els excessos i tornar a la naturalitat: "Hem passat una època barroca, que exagerava els atributs femenins amb superpits i superculs, i els músculs en el cas dels homes. Es buscaven cossos explosius. Ara, en canvi, tornem al Renaixement, amb cossos més proporcionats i que transmetin la idea de salut", explica el cirurgià. De vegades, esclar, també li demanen coses estranyes, però són més aviat anecdòtiques: "Una dona va consultar-me un dia si li podia implantar sota la pell del dit anular un diamant que li havia regalat el seu marit. Li vaig dir que millor que es comprés un anell", riu.

De la tendència a naturalitzar l'aspecte tot i haver passat per quiròfan sorgeix també un canvi de xip: cada vegada fa menys vergonya dir que s'ha optat pel bisturí, i hi ha països on fins i tot és chic. "Als Estats Units hi ha gent que arriba a una festa amb els punts encara posats, com qui presumeix d'un bolso Louis Vuitton o d'un bon cotxe", afirma Mañero. Jesús Benito hi coincideix: "Aquí molts ja ho comparteixen fins i tot a Facebook; és una qüestió que depèn de l'entorn".

Cada país, d'altra banda, té les seves preferències estètiques. "Als Estats Units, per exemple, la cirurgia facial i els líftings estan molt avançats, perquè és el que més demana la gent. Als països mediterranis o a l'Amèrica Llatina, on el sol llueix més mesos, ens preocupem més pel cos perquè és el que més ensenyem", subratlla Benito.

Segons la International Society of Aesthetic Plastic Surgery (ISAPS), els països on més es passa pel quiròfan són Itàlia, Grècia i Corea del Sud, seguits de prop pels Estats Units, Colòmbia i el Brasil.

Famoses que no volen passar pel quiròfan

L'agost del 2011 l'actriu Kate Winslet, que ara té 38 anys, va formar la Lliga Britànica Anti Cirurgia Estètica -segons ella mateixa va explicar al Daily Telegraph -, a la qual es van unir les intèrprets Emma Thompson (54) i Rachel Weisz (43). "Sóc una actriu, no vull congelar l'expressió del meu rostre", va dir aleshores Winslet. La seva germana a Sentit i sensibilitat, Emma Thompson, va afegir: "No sé per què tothom necessita aparentar que té 30 anys als 60, anem per un camí horrible on sembla que tot el que importi sigui la joventut". També Cate Blanchett (44) s'ha manifestat diverses vegades en contra del bisturí. Afirma que no sap què en pensarà quan arribi als 60 o als 70, però de moment rebutja passar pel quiròfan. "El meu marit es divorciaria de mi", ha bromejat en alguna ocasió. També l'espanyola Penélope Cruz (39) s'hi ha mostrat reticent: "He vist les meves àvies envellir i estan precioses. Cada arruga de la seva cara explica una història. Jo sempre triaré aquest tipus de bellesa". Tot i que els actors no reben tanta pressió en aquest sentit, intèrprets com Kevin Costner (58) també hi han dit la seva: "Mai em posaré un postís, ni em tenyiré els cabells ni passaré pel bisturí. M'hauran d'acceptar tal com sóc".

EL BITLLET

Per Emma Ribas Rabert, psicòloga especialitzada en psicoteràpia

La imatge corporal és una construcció subjectiva: és la visió del propi cos que ens formem en la nostra ment. Les cicatrius que en una cultura poden generar rebuig, en una altra poden ser símbol de bellesa o fortalesa. La imatge corporal no és estàtica, canvia amb l'edat, les vivències, la salut, elfeedback que rebem dels altres... i afecta directament l'autoestima, la manera de sentir-nos, d'actuar i de relacionar-nos amb els altres. En la societat en què vivim, la imatge corporal ha arribat a ocupar un paper bastant preponderant, fins al punt que els problemes que té associats comporten un nivell significatiu de patiment psicològic. Sí, l'ideal seria aprendre a respectar el nostre cos, estimar-lo, cuidar-lo, escoltar-lo i apreciar-ne i valorar-ne la bellesa, però això no ha de ser necessàriament incompatible amb els tractaments i les operacions d'estètica, que poden contribuir a generar més competència social i a fomentar habilitats interpersonals abans inhibides per la imatge corporal autopercebuda. Com amb tot, es tracta de fer-ne un bon ús.