Un banc alemany fa pagar per tenir-hi els estalvis en dipòsit

MunicEl que passa en un banc d’Altenburg normalment no interessa a ningú més enllà d’aquesta població de 34.000 habitants de l’estat federal alemany de Turíngia. Però la política d’interessos que ha dut a terme recentment l’Skatbank ha merescut portades de la premsa nacional i ha aixecat polseguera en el món financer. Aquesta entitat ha trencat un tabú: per primer cop a Alemanya un client amb un compte de préstec bancari no guanyarà diners sinó que n’hi costarà deixar-los allà.

Això és el que va anunciar l’Skatbank, filial del banc cooperatiu alemany VR-Bank Altenburger Land, a través de la seva pàgina web: els clients amb dipòsits superiors a 500.000 euros són penalitzats a partir d’aquest mes amb un interès negatiu del 0,25%. Aquesta mesura bancària sense precedents a Alemanya, anunciada justament en la setmana en què se celebrava el Dia Mundial de l’Estalvi, ha caigut, en el millor dels casos, com una broma de mal gust. És el món al revés.

¿Seria més recomanable guardar els estalvis sota el coixí? Les associacions de bancs s’esforcen aquests dies a rebaixar l’impacte de la decisió de l’Skatbank. Ningú ha de témer que aviat qualsevol client hagi de pagar més diners per cada euro que dipositi al banc. Al capdavall, aquesta entitat filial de Turíngia és petita i molt pocs estalviadors tenen 500.000 euros en el seu compte. A més, segons precisa l’Skatbank, els interessos negatius només serien aplicables quan el dipòsit total del client sobrepassi els tres milions. Aquest banc es concentra més en els serveis financers a internet per a empreses que en clients privats.

Certament és força improbable que, com si s’hagués obert la veda, altres entitats financeres penalitzin en el futur pròxim imports més baixos amb interessos negatius, ja que la competència pels clients privats és molt gran. No obstant, el xoc que ha causat la iniciativa de l’Skatbank és considerable en un context en què els interessos que un banc ja paga per estalvis és a tot arreu molt baix. Segons un estudi de l’institut d’investigació de mercat Rheingold, citat per Die Zeit, la majoria dels alemanys no volen multiplicar el seu capital. Per a ells és més important mantenir l’statu quo sota qualsevol circumstància amb la il·lusió que la vida ha de continuar estable i segura i que els diners només estan pensats per a casos d’emergències, com pot ser un accident.

Mentalitat estalviadora

Estalviar és en l’ADN dels alemanys, però ara els estalviadors paguen el compte de la política de rescat del Banc Central Europeu (BCE). Aquest és el missatge clar de la premsa germànica. Que l’Skatbank intenti sobretot evitar que els grans inversors i empreses hi dipositin alts capitals és una conseqüència de la política de baixos interessos de l’ens emissor, que procura amb això aplacar la caiguda d’una economia afeblida des de la crisi financera del 2008.

El president del BCE, Mario Draghi, va anunciar al juny que els tipus d’interès es fixaven al mínim històric del 0,15% -al novembre ja són del 0,05%- i, encara més insòlit, va decidir que la facilitat de dipòsit entrés a partir de llavors en un terreny inexplorat: taxes negatives. Es va passar del 0% al -0,10%. A hores d’ara és del -0,20%. A efectes pràctics, això significa que els bancs que fins ara podien aparcar sense cap càrrec els seus diners al BCE ara n’hauran de pagar uns interessos del 0,20%. Amb la instauració d’aquesta taxa punitiva, el BCE pretén que els bancs prioritzin donar crèdits en comptes de simplement deixar-los dipositats a Frankfurt, on té la seu. L’extraordinària mesura anunciada naixia amb l’objectiu d’impulsar que hi hagi més circulació de diners que possibiliti una pujada general de preus per combatre la baixa inflació.

Però Alemanya tem que, com més duri aquesta política, més cauran en necessitat els bancs. Al capdavall, la banca ha recaptat 1,9 bilions d’euros de dipòsits d’estalvis. Si ha de pagar per això al Banc Central Europeu el 0,2% d’interessos negatius podrien tenir uns costos anuals de 3.800 milions d’euros.

El mecanisme és controvertit. Com més temps hagin de pagar els mateixos bancs interessos de penalització, més els faran pagar als seus clients. “El fet que l’Skatbank s’hagi convertit en la primera entitat a Alemanya que exigeix uns interessos negatius dels seus grans inversors té més que un significat simbòlic: demostra qui paga el compte de la política de rescat del BCE”, apunta el Süddeutsche Zeitung, alhora que precisa que aquesta política monetària és necessària perquè països com Itàlia i França necessiten tipus d’interès baixos per controlar el deute i activar reformes. “El BCE és presoner de la seva política i els estalviadors alemanys també estan empresonats”, conclou el diari.