Nadal i Williams i Graf i Court

El 28 de gener del 2017, Serena Williams es va imposar a la seva germana Venus en la final de l'Open d'Austràlia i assolia així el seu Grand Slam número 23. No superava el rècord de Margaret Court, que el 1973 va aconseguir sumar-ne 24, però era tota una fita del tenis modern. A les portades dels diaris de Barcelona i Madrid de l'època només apareix a una sola portada: la de L'Esportiu. I cap dels diaris generalistes va recollir a la primera pàgina la gesta. Encara és més sagnant en el cas de les quatre capçaleres esportives de més tirada. La final que s'havia de jugar entre Federer i Nadal copava aquelles primeres pàgines, amb fotos de recurs, perquè el matx encara s'havia de jugar. A Marca, un petit pic consignava la victòria de l'americana. A As, un subtítol minúscul. Mundo Deportivo o l'Sport ni tan sols l'esmentaven en primera pàgina.

Aquest dilluns una pila de portades celebraven el merescut èxit de Rafa Nadal. Hi ha molts motius que justifiquen aquest enorme desplegament: des de la proximitat geogràfica i emocional fins a l'èpica de conquerir la victòria després de cinc hores de liquar-se sobre la pista. També el fet de batre el rècord i convertir-se en el millor tenista (masculí) de la història. Però Williams, que encara supera Nadal en dos d'aquests trofeus, mereixia segurament un espai més generós, aquell 2017. Amb el prestigi que ha anat guanyant l'esport femení en els últims anys, segurament avui el tindria. I molts diaris, de fet, recorden avui els casos de Court, Williams i Steffi Graf (22 Grand Slams). ¿Però se'n recordaran quan arribi una nova final femenina?

Àlbum de titulars

"Se Nóos rompió el amor". (Diario de Mallorca. D'acord, és de fa dies, però era un delicte no afegir-lo a l'àlbum i deixar-lo per a la posteritat).