“Un mitjà públic ha de protegir la llengua i cohesionar el país”

PalmaCan Alcover acollí aquest divendres vespre la conferència Catalunya Ràdio. Llengua, cultura i cohesió social, a càrrec del cap dels Serveis Informatius de l’emissora, Francesc Cano, que reivindicà la importància dels mitjans de comunicació públics en català per “protegir la llengua, la cultura i cohesionar el país nacionalment”. A l’acte, emmarcat dins el cicle de conferències sobre els mitjans de comunicació organitzat pel Grup Blanquerna, el periodista reiterà que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) entén com una “clara decisió política” l’apagada dels canals 3/24 i Súper 3/33 dels televisors balears: “Si no es continuen veient és perquè no hi ha hagut la voluntat del Govern balear de buscar les solucions tècniques necessàries per resoldre el problema”.

Amb una audiència de 25.000 oients el 2014, segons l’Estudi General de Mitjans (EGM), Catalunya Ràdio és avui l’emissora en català líder a les Illes Balears, gràcies, en part, a un model que aposta pel “servei públic” mitjançant un “autoimposat sistema de regulació”, en paraules de Cano, que impedeix que caigui “en les mans d’un determinat govern”. Informar, formar i, en darrer terme, entretenir, són els principis que marca la CCMA i que fan de Catalunya Ràdio un mitjà independent: “Estem compromesos amb el país, però no prenem partit. Una ràdio pública no pot jugar a ser 13TV”, afirmà el periodista.

“Defenso el model IB3 per la gran externalització de serveis”, apuntà Cano, que considera que, gràcies a això, la cadena autonòmica balear és “molt modelable” i encara es pot convertir en un mitjà públic “seriós” similar a Catalunya Ràdio, TV3 o RTVE: “El cor del nostre negoci és la informació: s’han de blindar els serveis informatius d’IB3, s’han de crear hàbits professionals a la plantilla que ajudin els periodistes a mantenir la seva independència”.

També és essencial el lideratge: “Tenir audiència és imprescindible per fer força per la cultura, i per això nosaltres perseguim ser líders en ràdio en català”, però amb l’avantatge que, a diferència dels mitjans privats, “no cal que ho facem a tota costa: com a empresa pública, el nostre límit és el servei públic”.

Un model necessari

L’emissora, nascuda el juny de 1983, té 400 treballadors i el 2014 tingué una audiència absoluta a Catalunya de 580.000 oients, per darrere de RAC 1 , que es col·locà líder amb 786.000 oients, segons l’EGM. Malgrat haver quedat segons en el rànquing, Francesc Cano considera la xifra un èxit: “La suma de l’audiència de les dues emissores supera el milió d’oients, i ens alegrem que la ràdio en català sigui la més escoltada”.

El 80% del seu pressupost és públic i el 20% prové de la publicitat, però el periodista defensa una gestió que “traslladi alguns dels criteris de gestió de l’empresa privada a la pública” per optimitzar-ne el cost. La crisi econòmica, va assegurar, va dur la CCMA a fer un “gran esforç” per tal de reduir la despesa del grup d’emissores (que inclou Catalunya Ràdio, Catalunya Informació i Catalunya Música), que es va materialitzar en un ERO el 2013 que va afectar una vintena de treballadors, i en un impuls de l’externalització dels serveis de comercialització, promoció i venda d’espais publicitaris.

“Hem passat per moments molt durs”, confessà Cano, que han servit per “demostrar” que “la gran força de TV3 i Catalunya Ràdio és la gent que en forma part i que fins i tot va acceptar retallar-se el sou perquè està implicada amb l’empresa i amb el país”.

Un país que, tal com afirmà la corresponsal de l’emissora a Mallorca, Sara Riera, en presentar l’acte, també inclou Balears: “Fem i som país”, assegurà, “malgrat que n’hi hagi que ens van apagant arreu del territori”.