L'atac rus a Ucraïna

Zelenski: "Estic convençut que els Estats Units no ens trairan"

El president fa balanç d'un any "difícil" en què assegura que no es pot parlar de "derrotes" ucraïneses

4 min
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a la roda de premsa de balanç del 2023.

BarcelonaAmb el mapa d'Ucraïna intercalant-se amb la bandera de la Unió Europea de fons, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha fet una roda de premsa aquest dimarts per fer balanç del 2023, un any que ha admès que ha sigut "difícil", tot i que ha assegurat que la situació era pitjor el 2022. En un intent d'aixecar la moral i continuar pressionant els aliats internacionals, Zelenski ha subratllat que no es pot parlar de "derrotes" des del punt de vista ucraïnès, alhora que s'ha mostrat convençut que els Estats Units no "trairan" els compromisos amb Ucraïna.

En una conferència de premsa de dues hores, el president ucraïnès ha agraït en diverses ocasions el suport occidental, que ha subratllat que és crucial perquè l'exèrcit de Kíiv pugui continuar lluitant. "Ningú té la resposta sobre quan s'acabarà la guerra (...). Però la major part depèn de nosaltres mateixos", ha dit, i ha argumentat que Ucraïna podrà guanyar si manté la seva "resiliència". "Tinc molta confiança en els nostres socis", ha insistit, i s'ha mostrat confiat que "és qüestió de temps" i que l'assistència arribarà.

Zelenski ha comparegut davant la premsa en un dels moments més delicats per al líder ucraïnès, amb les seves tropes estancades al camp de batalla i amb la incertesa de fins quan els seus socis occidentals mantindran l'assistència militar i econòmica per continuar defensant-se de l'invasor rus. La setmana passada, Zelenski va tornar a Washington per intentar garantir el suport del Congrés dels Estats Units, que té sobre la taula un paquet d’ajuda addicional per a Ucraïna, d'uns 55.000 milions d'euros. Però va marxar-ne amb les mans buides, i tres dies després va rebre també males notícies de Brussel·les. Kíiv també està a l'espera d'uns 50.000 milions d'euros compromesos per la Unió Europea, bloquejats de moment pel primer ministre hongarès, Viktor Orbán. Zelenski ha explicat que durant la investidura de Javier Milei a Buenos Aires, on van coincidir, va demanar una trobada bilateral amb el líder hongarès per poder buscar solucions a les seves diferències. "Per què no podem organitzar una reunió oficial? –li va preguntar–. I no va saber respondre'm". Sobre el suport de la UE, Zelenski ha agraït especialment el paper del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant la presidència rotatòria del Consell de la UE. "Estic completament impressionat", ha afirmat, i ha destacat que Sánchez li ha trucat diverses vegades directament per preguntar quin tipus de suport necessitaven.

"No hauríem de parlar de cap derrota"

"Rússia no ha aconseguit cap resultat aquest any. Parlo del 2023, no del 2022 (...). Nosaltres no hauríem de parlar de cap derrota (ucraïnesa)", ha defensat Zelenski. Tot i això, ha admès que la contraofensiva no ha funcionat com estava previst, i ho ha atribuït al fet que se'n va parlar massa. "Tothom parlava dels nostres objectius i els detalls de com ho assoliríem", ha dit per justificar que no concretaria els objectius del 2024.

"Hi ha perill que Ucraïna comenci a perdre aquesta guerra?", li ha preguntat una periodista. I Zelenski ha contestat que no sense vacil·lar. “A primera vista hi ha riscos, però lluitem, creiem en els nostres propis passos, almenys per no avergonyir-nos-en després”, ha dit. "Sé que hi ha milions de persones com jo, que no estan preparats per rendir-se ni per decebre el nostre país", ha afegit.

A més dels dubtes dels aliats internacionals, després de pràcticament dos anys de guerra, també s'està començant a trencar l'encanteri de l'efecte conegut com a rally 'round the flag, és a dir, el suport incondicional als governants en moments de crisi. El president ucraïnès ha rebut dures crítiques per part de l'alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, que l'ha acusat d'acumular massa poder i d'actuar com un "autòcrata". I les últimes setmanes també han sortit a la llum les desavinences entre Zelenski i el comandant en cap de les forces armades d'Ucraïna, Valeri Zalujni, que alguns mitjans i analistes afirmen que té aspiracions polítiques. "Tenim una bona relació de treball", ha afirmat avui Zelenski, que ha dit que no volia parlar de coses personals.

La roda de premsa també ha servit per confirmar que l'any que ve no hi haurà eleccions a Ucraïna, com tocaria segons la Constitució. Zelenski ha insistit que la llei marcial aplicada des del febrer del 2022 no permet celebrar comicis mentre duri la guerra.

Zelenski també ha confirmat que les forces armades estan preparant una nova mobilització. Ha detallat que l'exèrcit ha demanat entre 450.000 i 500.000 nous soldats, però que encara no s'ha pres una decisió definitiva sobre una qüestió que ha admès que és "molt delicada". Segons el president, una mobilització d'aquesta escala requeriria un finançament addicional de més de 12.000 milions d'euros.

Putin treu pit

Zelenski ha fet el seu balanç de l'any cinc dies després de la maratoniana roda de premsa del president rus, Vladímir Putin, en què va deixar clar que Rússia té intenció de continuar la guerra a Ucraïna. Aquest dimarts, Putin també ha fet declaracions públiques, en aquest cas, davant de la plana major del ministeri de Defensa i de les forces armades. En un acte transmès en directe per la televisió pública, el president rus ha tret pit que el seu exèrcit ha repel·lit la contraofensiva ucraïnesa i ha assegurat que les tropes russes "tenen la iniciativa" al camp de batalla.

Putin ha admès que el 2023 –l'any de la insurrecció del cap del grup Wagner, Ievgueni Prigojin– ha estat "un any tens per a les forces armades (russes)", però ha assegurat que els seus oficials i soldats han complert "professionalment" amb la seva missió i han "garantit la sobirania del país".

A l'acte també hi ha participat el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, que ha assegurat que el territori ucraïnès controlat per les forces russes és ara "cinc vegades més gran" que el que ocupaven els pro-russos abans que Rússia llancés la invasió a gran escala el febrer del 2022.

stats