Pròxim Orient

Ningú vol els refugiats de Síria

Ni Síria, ni el Líban ni la Unió Europea

3 min
Una dona siriana en un campament improvisat per a refugiats sirians a només quilòmetres de la frontera amb Síria a la vall de Bekaa a Majdal Anjar, Líban.

BeirutEn un cafè al carrer, al barri armeni-cristià de Burj Hammud, xerra amb un grup d'homes d'uns 30 anys, amb cap rapat i barba cuidada, vestits amb samarretes negres ajustades, que marquen els pectorals i deixen veure els seus braços musculats plens de tatuatges amb creus. Asseguts al voltant d'una taula fumen i discuteixen mentre en van arribant d'altres que aparquen motos amb adhesius dels “Soldats de Déu” amb lletres en àrab. Aquest grup ultra religiós, que s'està fent fort als barris cristians de Beirut, actua fora de la llei però amb el consentiment de les Forces Libaneses cristianes. Les últimes setmanes han aconseguit amb amenaces i agressions físiques que els refugiats sirians que viuen a Burj Hammud i districtes veïns hagin desaparegut literalment dels carrers. Caminen en grup amb la pistola enfundada al cinturó dels pantalons com a advertiment. “No volem els sirians al nostre país. Han de marxar ja”, exclama Jason Asaad, que continua amb la seva diatriba contra els refugiats. "Ens roben la feina i violen les nostres dones. Només volem els que tenen papers vàlids". Asaad es refereix als prop de dos milions de sirians que viuen al Líban: no més del 15% té permís de treball i residència legal. El Líban no ha signat la Convenció de Ginebra, per això no és un país d'asil ni dona protecció als refugiats.

No gaire lluny d'allà Al-Hadi viu amb la seva família en un petit apartament d'una sola habitació. Ell tampoc no té papers. Fa dies que no surt de casa perquè, si el paren, el podrien arrestar i expulsar tota la família. Té molt a perdre. Per a ell tornar a Síria no és una opció. “Si ens deporten, primer em detindran les autoritats sirianes i, després, què faig amb la meva família? –lamenta–. No som criminals; hem fugit d'una guerra al nostre país. Treballo en el que puc per tirar endavant els meus fills i pagar el lloguer –denuncia–. Si ara no ens deixen treballar, quines opcions tenim?”, exclama.

Però després de més d'una dècada al Líban i amb l'enorme crisi econòmica que arrossega el país del Cedre, la comunitat siriana refugiada és el cap de turc de tots els mals que pateixen els libanesos.

Les tensions amb els sirians s'han disparat encara més des de l'assassinat a mitjans d'abril de Pascal Sleiman, un líder local de les Forces Libaneses a la localitat de Biblos. Van trobar el seu cos a la frontera amb Síria, després que el segrestés presumptament una banda de delinqüents sirians. Després va venir una onada d'atacs contra sirians i el tancament dels seus negocis en diferents municipis del país. Fins i tot el ministre d'Interior, Bassam Maulawi, es va sumar a la campanya i va reclamar “La presència dels sirians, com veiem avui, és inacceptable”.

Molts al Líban, especialment les comunitats cristianes, culpen els sirians de l'augment de la criminalitat. La pressió política i social contra els refugiats ha centrat el debat al Parlament per exigir mesures legals per repatriar els sirians que estiguin en situació irregular al Líban.

Els municipis amb més presència de refugiats han imposat les seves pròpies restriccions, que van des de tancar negocis regentats per sirians fins al toc de queda entre les vuit del vespre i les sis del matí. Mesures que són "il·legals" i que "inciten a la discriminació", segons denuncien alguns advocats libanesos especialitzats en drets humans, com Nadine Kheshen. De fet, ningú vol acollir els refugiats sirians, ni el Líban, ni el règim sirià ni la Unió Europea.

Xipre, porta d'entrada a la UE

A això se sumen les tensions diplomàtiques entre el Líban i Xipre, on el govern acusa les autoritats libaneses de permetre la presència de màfies que contribueixen a les pasteres que arriben a les costes xipriotes per entrar a Europa. Segons l'Organització Internacional de les Migracions (OIM), els quatre primers mesos del 2024 han arribat a Xipre més de 3.000 migrants des del Líban, en comparació amb els 4.500 que van arribar tot l'any passat. Per frenar l'onada de sirians que arriben a les costes europees de Xipre i Itàlia des del nord del Líban, la UE va oferir dijous un paquet d'ajudes econòmiques de 1.000 milions d'euros per combatre la migració il·legal a Europa. En roda de premsa, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va dir al primer ministre libanès, Najib Mikati, que la UE està compromesa a mantenir "vies legals obertes a Europa", però alhora que "comptem amb la seva bona cooperació per prevenir la migració il·legal i combatre el tràfic il·lícit de migrants".

Per a les organitzacions de drets humans, l'ajuda de la UE a les agències de seguretat del Líban per frenar la migració “està orientada a permetre o incentivar els riscos dels retorns forçats” i podria fer que els sirians "recorrin a rutes encara més llargues i perilloses", adverteix Human Rights Watch.

stats