Els talibans assoleixen el control de bona part de l'Afganistan

BarcelonaEls talibans han assolit el control de bona part de l'Afganistan coincidint amb la retirada de la majoria de les escasses tropes nord-americanes que quedaven al país. Actualment ja hi ha més població –uns 11,5 milions de persones– que viuen en zones sota domini dels talibans que en àrees controlades pel govern (10,8 milions). Els Estats Units divendres van abandonar Bagram, la seva principal base militar al país asiàtic, situada a uns 60 quilòmetres al nord de Kabul i que facilitava suport aeri a les forces de seguretat afganeses, a més de ser el principal centre logístic a l'Afganistan per a les tropes internacionals. Segons el nou responsable de la base, el general afganès Asadullah Kohistani, els nord-americans van marxar de Bagram en plena nit i sense informar prèviament a les autoritats locals. A això cal afegir que les desercions entre les files afganeses es compten per centenars i es tem que esclati una guerra civil.

Els talibans van començar la seva ofensiva a gran escala l'1 de maig, que era la data en què en teoria totes les tropes dels Estats Units s'haurien d'haver retirat de l'Afganistan, segons l'acord de pau signat entre els fonamentalistes i l'administració de Donald Trump a Doha el febrer de l'any passat. Però l'actual inquilí de la Casa Blanca, Joe Biden, va ajornar la marxa dels efectius nord-americans precisament per la situació d'inestabilitat al país. Tot i això, el 14 d'abril va anunciar que no quedarà ni un sol militar nord-americà l'11 de setembre, que és quan es commemora el vintè aniversari dels atemptats als Estats Units que van precipitar la intervenció de Washington al país asiàtic. Els afganesos tenen una dita que diu: "Els estrangers tenen el rellotge, però nosaltres tenim el temps". Així que això és el que estan fent els talibans: saben que les tropes internacionals marxaran més aviat que tard. És qüestió d'esperar.

Ja es preveia que els fonamentalistes incrementarien la seva ofensiva amb la retirada de la majoria de les tropes internacionals, però ha sorprès la rapidesa amb què han assolit amb el control de bona part del territori. Aquest avanç s'ha accelerat encara més durant els últims dies, després de la marxa dels nord-americans de Bagram. A data d'aquest dimarts els talibans controlaven 193 dels 407 districtes en què està dividit el país, segons dades recopilades pel Long War Journal, de la Fundació per a la Defensa de les Democràcies. Això vol dir que s'encarreguen de l'administració d'aquests districtes, proporcionen serveis i seguretat, i també han posat en marxa els seus propis tribunals.

En canvi, el govern afganès només domina actualment 75 districtes, mentre que 130 més estan en disputa. Això significa que en aquests últims districtes l'administració afganesa controla tot just el centre; és a dir, on es concentren els edificis governamentals, mentre que els talibans estarien presents en diversos pobles i carreteres clau.

Zona mai conquerida

En els últims sis dies els fonamentalistes han capturat 36 districtes més a les províncies de Badakhshan i Takhar, al nord de l'Afganistan, que és una zona que mai abans havien aconseguit conquerir. Fins i tot durant el seu règim, entre els anys 1996 i 2001, no van poder penetrar en aquest territori, que ha estat històricament en mans dels anomenats mujahidins, les faccions islamistes que van lluitar contra els soviètics a l'Afganistan en els anys vuitanta amb el suport dels Estats Units.

En aquesta zona, a més, s'ha produït una autèntica desbandada: un miler de militars de l'exèrcit afganès han desertat i han creuat la frontera al veí Tadjikistan fugint dels talibans. Fa unes setmanes líders mujahidins –que actualment tenen un gran pes en el govern afganès i compten amb les seves pròpies milícies– havien fet una crida a la mobilització per organitzar una "segona resistència". És a dir, per frenar l'avanç talibà tal com ja ho havien fet en els anys noranta.

Les desercions posen en evidència que les forces de seguretat afganeses no estan disposades a jugar-se la vida pel govern en un moment en què, a més, ja no disposen del suport de les tropes internacionals. I si això passa al nord del país, es tem que al sud encara sigui pitjor, que és una zona de tradicional influència talibana. Allà és on va néixer aquest moviment islamista.

La retirada nord-americana a Bagram ha caigut com una galleda d'aigua freda. Hi van arribar a haver desplegades fins a 25.000 persones, entre militars i civils. Es pot dir que la base militar era com una ciutat nord-americana en ple territori afganès: no hi faltaven l'electricitat, ni els establiments de menjar ràpid, ni els carrers pavimentats. "Els nord-americans van marxar a les tres de la matinada i sense avisar-nos", denuncia en declaracions a la cadena britànica BBC el general afganès Kohistani. Al cap de vint minuts, la base va quedar sumida en la foscor, sense electricitat. Una carta d'invitació perquè desenes de persones l’assaltessin per saquejar-la. Els nord-americans van deixar enrere milers d'ampolles d'aigua, begudes energètiques, menjar empaquetat, tot tipus de trastos i fins i tot vehicles blindats. Molts articles han acabat venent-se en mercats pròxims a la base militar. Una metàfora del que pot passar quan es completi la retirada de les tropes internacionals de l'Afganistan després de vint anys.