La reina sola, els germans separats: el Regne Unit comença a enterrar una època

LondresLa reina d'Anglaterra, Elisabet II, sola, de rigorós negre, amb una mascareta també negra, envoltada de llums encesos a l'interior de la capella de Sant Jordi del castell de Windsor. Una imatge icònica, simbòlica, de guia i il·luminació de tota una època que, malgrat tot, s'apaga, que arriba a poc a poc a la fi. Una imatge de fragilitat i de dol de la monarca –assetjada per una família prou disfuncional i gairebé en descomposició– en la cerimònia de comiat del seu marit, el duc d'Edimburg, mort fa vuit dies als 99 anys.

El funeral del príncep Felip ha sigut una mena d'assaig general a petita escala –molt més empetitida del que estava previst a causa de les restriccions imposades per la pandèmia– del que, en un moment o altre, serà l'adeu del Regne Unit a tota una època, quan la monarca que més temps fa que regna –des del febrer del 1952– s'uneixi al seu marit a la cripta de la capella. Dimecres que ve Elisabet farà 95 anys, 73 dels quals els ha compartit amb ell. L'any vinent tindrà lloc el jubileu de platí, que haurà de marcar els 70 anys del seu regnat, una commemoració mai vista fins ara al Regne Unit, i per la qual el govern britànic ha regalat als súbdits una jornada festiva especial, que se celebrarà al juny.

L'aliança amb la televisió

Justament per les restriccions imposades per la pandèmia, el funeral ha sigut, sobretot, un sobri espectacle televisiu, a major honor i glòria del finat, culminació d'una setmana de bombardeig hagiogràfic sobre el príncep, i amenitzat per tota mena d'elements que havien flanquejat i havien tingut especial importància en la seva llarga vida.

Des de les més que obligades referències militars, amb representants de tots els cossos de les forces armades britàniques que han convertit el preàmbul de la cerimònia en una desfilada de soldadets de plom en uniformes de gala, fins a la sorprenent presència dels ponis i del carruatge que tant s'estimava conduir Felip. El directe de la televisió estava complementat amb imatges d'arxiu del duc a les regnes del seu faetó, incansable, com si rodés una pel·lícula de persecucions a cavall i carruatge, personatge gairebé del segle XIX o del XVIII.

El so dels clarins dels Royal Marines, interpretant The last post en el moment en què el fèretre era dipositat a la cripta, ha marcat el punt culminant de l'espectacle de la BBC, que al llarg de la tarda ha continuat emetent imatges del minut de silenci que a les 15 h, hora local, el país –o una part del país– ha guardat abans que l'arquebisbe de Canterbury, Justin Welby, comencés el servei religiós. Un cop més, la televisió com a unificador del dol per la pèrdua del príncep.

I quan no han sigut els soldadets de plom o els ponis, el focus d'atenció de les càmeres ha sigut el Land Rover, modificat especialment sota supervisió del duc, per dur el seu fèretre fins a la capella.

Les anòmales circumstàncies del covid-19, doncs, han suposat gairebé una picada d'ullet al mateix príncep Felip, que no volia cerimònies gaire fastuoses, tot i que estava prevista l'assistència de 800 convidats que han quedat només en trenta. No debades, el duc va ser l'artífex que les càmeres de la BBC entressin per primer cop a Buckingham, Balmoral, Sandringham i Windsor, i oferissin als britànics un tast del que passava darrere els murs dels palaus i les possessions dels royals en un documental filmat durant un any i emès el 1969.

La televisió, tan important en el moment de la coronació d'Elisabet II, el 1953, i que Felip va veure com una aliada, i no pas com una enemiga, ha tornat a tenir un paper clau en la vida –i en la mort– dels membres de la família reial britànica. Per no tornar a esmentar The Crown, blanqueig d'una monarquia que els pròxims anys, amb la reina ara sola, sense el marit que tant suport li ha donat, haurà de renovar-se encara més o…

Part de l'atenció de la cerimònia del funeral estava centrada en la presència d'Enric, en el seu retorn al Regne Unit després que abandonés l'any passat la representació dels afers de la casa reial, i quan encara són calentes les declaracions a l'entrevista de principis de març que va fer en companyia de la seva dona, Meghan Markle, a l'estrella de la televisió dels Estats Units Oprah Winfrey, en què va acusar algunes persones del palau de Buckingham, que no va especificar, de racistes.

Guillem i Enric han assistit al servei asseguts l’un davant de l’altre a la capella, separats per una distància més gran que la del mateix passadís central de la capella. Ha sigut al sortir de la capella quan la televisió ha ofert alguns plans dels germans, i la dona de Guillem, caminant i xerrant. La parella ha tingut una relació difícil en els últims anys. Els assistents s'han assegut al costat de les seves respectives bombolles domèstiques, de manera que Guillem ho estava amb la duquessa de Cambridge, mentre que Enric ha romàs tot sol, ja que Meghan s'ha quedat als Estats Units, impossibilitada per volar a causa del seu avançat estat de gestació.

Tant l'àvia com la mare del duc d'Edimburg van néixer als terrenys del castell de Windsor. El príncep ara hi descansa per sempre. De moment, també els britànics, prou estimulats els últims vuit dies. Vuit dies que han deixat clar que Londres, i el soft power de la BBC i Whitehall, no dubtarà en aturar el món o, si més no, intentar-ho, quan l'època que aquest dissabte ha començat a enterrar-se sigui, definitivament, història.