L’oli de palma es menja tota la terra de Malàisia

Les sospites sobre el seu efecte cancerigen fan caure el rendiment d’un producte clau per a l’economia del país

Per a alguns, la importància del negoci de l’oli de palma a Malàisia es veu en la seva presència a l’economia, amb centenars de milers de treballadors. Al cap i a la fi, el país del sud-est asiàtic ven el 44% de les exportacions mundials i lidera darrere d’Indonèsia la producció a tot el planeta. La implantació al país de la indústria d’un dels aliments més vilipendiats és un fet que es pot veure en pràcticament qualsevol punt del seu territori. Només cal mirar-ne el terreny.

Sortint de l’aeroport de Kuala Lumpur i anant en taxi cap al centre de la capital, molts viatgers se sorprenen amb els nombrosos arbres de palma que s’estenen als dos costats de la carretera fins on arriba la vista. Al principi pot resultar exòtic -les palmes s’han convertit en imatge icònica d’aquesta part del sud-est-, però molt aviat pot resultar monòton. Allà on es va l’entorn acostuma a ser el mateix, una successió constant de palmes i més palmes, plantades, això sí, ordenadament.

També és així en el camí de Kuala Lumpur a Johor Bahru, la regió fronterera amb Singapur al sud de la península de Malacca. Aquest és el principal camí comercial de l’oli de palma a Malàisia, ja que a la capital hi ha moltes de les seus empresarials i a la ciutat del sud operen les fàbriques i refineries més importants. I als dos llocs es plantegen els problemes que pateix la indústria.

L’oli de palma és un negoci cabdal a Malàisia, sobretot tenint en compte que té menys territori que Indonèsia i que, tot i això, la producció és gegant. Amb més de 5 milions d’hectàrees de plantacions, les palmes ocupaven ja més del 15% del territori total del país el 2012, segons les últimes xifres oficials. La seva explotació, en percentatge, és la més gran del món.

Però el sector tem que estiguin en un canvi de cicle. A més de la seva imatge, malmesa a bona part del planeta, és possible que s’hagi acabat el terreny per fer créixer les plantacions. I fins i tot aquest any s’estima que es reduiran les vendes finals.

“Els rendiments a Malàisia s’han reduït i no es pot produir més”. Són paraules del director executiu de l’Associació Mundial d’Oli, Thomas Mielke. S’estima que el 2018 acabi amb una producció de 19,8 milions de tones, uns decimals menys que l’any anterior i prop d’un punt per sota de les previsions inicials.

El problema és, però, la falta d’espai per plantar més palmes. Així ho assenyala, entre d’altres, el professor Ahmad Ibrahim, expert en aquest negoci i partidari del seu comerç. “La indústria de l’oli de palma [a Malàisia] és en una cruïlla: s’ha arribat al límit de la producció, no hi ha més terra per posar plantacions”, manifesta.

És possible que el negoci de l’oli de palma hagi arrasat tota la terra fèrtil de Malàisia. I els principals comerciants es preocupen principalment de la seva imatge al món.

La resposta del sector

A la indústria d’aquest aliment controvertit, l’opinió corporativa és clara. Malgrat les nombroses campanyes de desprestigi que apuntaven que era nociu per a la salut, diuen que l’oli de palma no és dolent. S’aferren a estudis que expliquen que no és cancerigen. O, com a mínim, no més que alguns dels seus competidors.

Sense la presència de càmeres, però, les opinions dels principals actors de la indústria es modula bastant. Passa, per exemple, a la productora IOI, una de les més grans del planeta. Es tracta d’una corporació que, gràcies al negoci de la palma, a Malàisia ha arribat a ser un motor econòmic i té centres comercials i promocions immobiliàries. Tot i així, encara s’està recuperant del fort cop que va rebre fa un parell d’anys. IOI va omplir les portades dels diaris a Malàisia el 2016, quan Greenpeace i una altra ONG, després d’un intens treball d’investigació, van demostrar que la que estava al pòdium de les principals corporacions d’oli de palma a Malàisia i que era un actor important a tot el món era responsable dels dos pecats de què sempre s’havia acusat la indústria abans. I per primera vegada n’hi havia proves. IOI “destrossa els boscos” i “explota treballadors immigrants” per poder assolir la seva necessitat productiva, confirmava Greenpeace.

Després que IOI fos expulsada de la Taula Rodona per l’Oli de Palma Sostenible, Greenpeace va aturar vaixells que arribaven a Europa amb el seu oli. Finalment, la firma es va sotmetre a una exhaustiva anàlisi per part de les ONG per demostrar que havia millorat en explotació i desforestació.

En canvi, alguns dels seus científics i executius no pensen el mateix. Consultats en privat i sense voler revelar les seves identitats, dos dels seus caps i un científic a IOI Loders -encarregats dels greixos de palma que s’utilitzen per fer dolços- admeten que “la desforestació és inevitable” i que l’única solució seria aturar radicalment la producció. “Es diu que es reforesta, i és veritat, però novament amb palmes; no hi ha diversitat”, assenyalen.

Els directors comercials, però, tenen una feina més complicada. Han de demostrar als seus possibles clients que l’oli de palma no és tan destructiu per al territori. El problema és que Malàisia acostuma a estar a la llista negra per explotació laboral que s’elabora als Estats Units, i la major part dels treballadors a les plantacions són centenars de milers de ciutadans de l’Índia o Bangladesh.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF