Crisi de refugiats
Internacional 03/11/2022

El Regne Unit vol ampliar els 'vols de la vergonya' per expulsar refugiats al Paraguai, el Perú i Belize

La retòrica antiimmigració es consolida al nou govern de Sunak i la ministra de l'Interior parla "d'invasió" de refugiats

4 min
Detinguts dins del centre de processament  d'immigrants a Manstom, Gran Bretanya

LondresUna decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans del juny va frenar en el darrer minut l'inici dels anomenats vols de la vergonya, el programa de deportacions a Ruanda dels sol·licitants d'asil que arriben al Regne Unit, la gran majoria a través del canal de la Mànega. Tot i així, i mentre Londres encara intenta desfer-se de la jurisdicció d'aquest tribunal internacional per poder tirar-les endavant, la ministra de l'Interior britànica, Suella Braverman, ja planifica l'ampliació dels mateixos vols a dos països de Sud-amèrica, el Paraguai i el Perú; a un de Centreamèrica, Belize, i a un quart, també a l'Àfrica, a més de Ruanda. D'acord amb la premsa londinenca, el Paraguai és el país amb el qual les negociacions estan més avançades.

Regne Unit

Belize

Perú

Ruanda

Paraguai

Regne Unit

Belize

Perú

Ruanda

Paraguai

Regne Unit

Belize

Perú

Ruanda

Paraguai

De forma molt alambinada i sense especificar destins, la portaveu de Downing Street ha confirmat aquest dijous les intencions generals del govern de Rishi Sunak durant l'habitual compareixença diària davant dels mitjans de comunicació: "Tenim previst negociar acords similars amb altres països, semblants a l'associació amb Ruanda, però no ens és útil comentar especulacions sobre possibles converses". La informació ha esclatat en un moment de màxima pressió per a Braverman, la reina de la ultradreta del Partit Conservador, que amb la dimissió del gabinet de Liz Truss i les hores de caos posteriors viscudes a Westminster va precipitar la caiguda de la premier, només 45 dies després d'haver sigut escollida com a relleu de Boris Johnson.

Braverman, coneguda per la seva duríssima retòrica antiimmigració –ja s'ha guanyat els sobrenoms de Cruella Braverman i Suella De Vil–, està al darrere de la crisi humanitària al centre d'internament d'immigrants de Manston, al comtat de Kent, a uns 120 quilòmetres a l'est de Londres. Si bé només té una capacitat per a 1.600 persones, la instal·lació va arribar a superar les 4.000 a finals de la setmana passada.

Un grup d'interns del centre d'immigrants de Manston.

En els últims deu dies, els treballadors del centre han denunciat brots de diftèria i altres malalties contagioses, com l'estafilococ. Tot plegat, per l'acumulació de persones en condicions infrahumanes. Igualment, han denunciat que la gentada que pobla els barracons fa impossible netejar-los com cal i que hi hagi un servei de bugaderia adequat. També han posat de manifest que alguns dies han faltat aigua i aliments.

A més, l'elevat grau de condensació a l'interior de les carpes, per la mateixa superpoblació, provoca el creixement de floridura i bacteris. Alguns testimonis difosos per diferents mitjans de comunicació britànics –anònims, per evitar possibles represàlies– han parlat de famílies amb nens dormint a terra, al damunt d'estores durant 32 dies. I David Neal, l'inspector en cap d'immigració del Regne Unit, va dir al comitè parlamentari que s'ocupa d'aquests afers la setmana passada que les "desgraciades" condicions que havia vist a Manston l'havien deixat "sense paraules". Ras i curt, va qualificar la situació de "realment perillosa".

Vista aèria del centre d'internament d'immigrants de Manston.

Aquesta denúncia l'ha fet fins i tot Roger Gale, el diputat de la circumscripció, membre del Partit Conservador. Gale ha exposat a la llum pública els incompliments del ministeri de l'Interior, i que hagi fet d'una zona, en teoria, de trànsit, si fa no fa un camp de refugiats o una mena de presó, custodiada per militars. El diputat ha acusat la ministra Braverman de la decisió "deliberada" de no proporcionar altres espais per a l'allotjament dels sol·licitants d'asil que hi estan atrapats, i que ha dut a la situació actual.

Quan a primers de setembre Braverman va ser nomenada per Truss responsable d'Interior, una de les primeres decisions que va prendre va ser suspendre els contractes amb els hotels on eren reallotjats els migrants, un cop eren atesos inicialment a Manston.

En teoria, després de l'examen mèdic i de registrar la sol·licitud d'asil, havien de sortir-ne, perquè el centre només els podia acollir durant 24 hores o, a tot estirar, 48. Amb la suspensió dels trasllats als hotels, Manston, una antiga base aèria de la RAF tancada des del 2014, va començar a estar sobreocupada.

Revisió judicial

Ara, com a resultat de la política de Braverman, el ministeri de l'Interior s'enfronta a una revisió judicial per determinar si l'acció de la màxima responsable del departament ha sigut il·legal. Aquest dijous, la ministra ha visitat el port de Dover i, posteriorment, s'ha traslladat en un helicòpter militar –per a un trajecte de 20 minuts en cotxe– a l'antiga base aèria de Manston. Amb els seus propis ulls deu haver comprovat la situació que s'ha denunciat des de diferents fronts.

Tot i així, Braverman no deixa de provocar controvèrsia. Dimarts, durant un debat al Parlament, va qualificar de manera bel·licista l'entrada de migrats o refugiats a través del canal de la Mànega: "Hem d'aturar la invasió de les nostres costes del sud", va dir, per a continuació afegir: "El sistema [d'immigració] està trencat". Un sistema que, d'altra banda, fa dotze anys que gestionen els conservadors i que, en teoria, després del Brexit, amb el control de fronteres que es va prometre, havia de ser impermeable. Amb tot, la suposada invasió no és tal. Les dades indiquen que el Regne Unit és el país número 19 a l'hora de rebre peticions d'asil per cada 10.000 habitants, i només el quart en xifres absolutes, per darrere d'Alemanya, França i Espanya.

La denúncia que aquest dijous fa el diari The Guardian segons la qual dos adolescents han patit un una violació i l'altre abusos sexuals en un dels hotels on van ser reallotjats després que arribessin al Regne Unit, i que dimarts a la nit onze sol·licitants d'asil de Manston van ser abandonats a l'estació de tren de Victòria, a Londres, sense lloc on allotjar-se, sense roba d'hivern i molts d'ells amb xancletes en comptes de sabates, només fa que afegir dramatisme a situacions humanes molt deteriorades i tensió política al nou govern de Sunak.

Alguns estrategs conservadors temen que partits de l'estil del UKIP, de Nigel Farage, que després va reconvertir en el Partit del Brexit, aprofitin la retòrica antiimmigració per guanyar vots a costa dels immigrants en les eleccions vinents. Això explicaria, en part, un discurs tan dur contra éssers humans que només són víctimes, també d'un sistema en què un sol·licitant d'asil triga més d'un any a tenir resposta de l'Estat. Mentrestant, viu condemnat a no poder treballar, almenys legalment. El sistema, efectivament, està trencat.

stats