La guerra ha frenat els oligarques d’Ucraïna, almenys per ara

KíivDurant setmanes van esquivar els atacs de Rússia, amagats en una fàbrica d'acer, sota míssils i morters. I quan les tropes ucraïneses que defensaven la planta d'Azovstal finalment es van rendir el maig del 2022, la fàbrica va quedar reduïda a runes.

Els combats a Azovstal, a la ciutat assetjada de Mariúpol, van ser un retrocés per a l'home més ric d'Ucraïna, el propietari de la planta, Rinat Akhmétov. Va perdre una joia industrial que representava una cinquena part de la producció d'acer d'Ucraïna.

El cas d'Akhmétov subratlla com la guerra, al devastar la indústria ucraïnesa, ha frenat el poder dels anomenats oligarques del país, magnats que han regnat durant molt temps sobre l'economia i han utilitzat la seva riquesa per comprar influència política, diuen els experts.

El primer any de la guerra, la riquesa total dels 20 ucraïnesos més rics es va reduir en més de 20.000 milions de dòlars, segons la revista Forbes. Akhmétov va perdre més de 9.000 milions de dòlars. És un dels dos únics multimilionaris que queden a Ucraïna, dels deu que hi vivien abans de la guerra, segons el diari The New Voice of Ukraine.

Ara, les autoritats ucraïneses aprofiten el moment de guerra per intentar trencar amb els oligarques. L'objectiu és reduir la seva influència sobre l'economia i la política i processar els que han comès pràctiques corruptes. "Estan dèbils i és una oportunitat única per aconseguir justícia", va dir en una entrevista Denis Maliuska, el ministre de justícia d'Ucraïna.

Akhmétov va fer la seva fortuna als anys noranta, quan la recentment independent Ucraïna va passar a una economia de mercat que va veure lucratius actius estatals privatitzats a baix preu. Es va fer càrrec de les plantes de carbó i acer de l'era soviètica i va construir un imperi empresarial que també incloïa grans participacions en l'agricultura i el transport.

Els experts diuen que els oligarques ucraïnesos van fer servir els seus beneficiaris per influir en la política i el poder judicial, així com per comprar o llançar canals de televisió per donar forma a l'opinió pública.

Akhmétov va tenir fins a onze canals i va donar suport a Víktor Ianukóvitx, l'expresident pro Rússia a qui els ucraïnesos van destituir el 2014. Les rivalitats entre els magnats ucraïnesos i el seu suport a una àmplia gamma de polítics han donat als mitjans de comunicació i al panorama polític d'Ucraïna una major varietat.

Sense poder mediàtic

Les seves grans empreses industrials i agrícoles també han impulsat l'economia donant ocupació a centenars de milers de persones i atraient inversions estrangeres. Però Daria Kalenuik, la directora executiva del Centre d'Acció Anticorrupció d'Ucraïna, diu que els interessos dels oligarques en els negocis, la política i els mitjans de comunicació havien creat un "cercle viciós" en què s'alimentava la corrupció.

Quan Zelenski va ser elegit president el 2019 –amb el suport d'un magnat Íhor Kolomoiski– va prometre un atac total als oligarques. Però els seus esforços "no van disminuir significativament la influència dels oligarques en aquell moment", diu Maliuska. Després va arribar la invasió de Rússia el febrer del 2022.

A Mariúpol van ser destruïdes les dues fàbriques d'acer gegants d'Akhmétov, entre les quals Azovstal. El grup siderúrgic i miner d'Akhmétov, Metinvest, va perdre gairebé un terç dels seus actius en el primer any de la guerra, segons el Centre d'Estratègia Econòmica.

També va ser destruïda la refineria de petroli més gran del país, al centre d'Ucraïna, que era propietat de Kolomoiski. Els seus actius petrolífers es van reduir en dos terços. Però el que més es va veure afectat potser va ser la influència política dels oligarques.

Zelenski va signar un decret que fusionava totes les notícies per cable en un únic programa destinat a contrarestar la desinformació russa i impulsar la moral, privant els oligarques amb armes dels mitjans de comunicació d'una eina crucial d'influència.

A l'estiu del 2022, molts magnats havien renunciat a la propietat dels seus negocis mediàtics per complir una llei aprovada abans de la guerra per frenar el seu poder. La llei estableix que qualsevol persona que compleixi tres de cada quatre criteris –participació en política, influència significativa en els mitjans de comunicació, propietat d'un monopoli empresarial o riquesa d'almenys 70 milions de dòlars– serà designada oligarca i se li prohibirà la compra d'actius estatals privatitzats i el finançament de partits polítics.

Akhmétov va entregar a l'estat les llicències per a la seva televisió i els seus mitjans impresos el juliol del 2022. "No soc un oligarca en el sentit jurídic de la paraula", va dir. Al setembre, la policia va arrestar Kolomoiski sota sospita de frau i blanqueig de diners, i des de llavors ha estat detingut.

El gran poder de l'estat

Maliuska admet que "el poder de l'estat és més gran" durant la guerra, cosa que facilita els esforços per trencar amb el poder que exerceixen els oligarques sobre l'economia.

Alguns a Ucraïna també temen que els oligarques siguin substituïts per un nou sistema oligàrquic sorgit de la concentració de poder en temps de guerra al voltant del govern.

Valeria Gontareva, que va ser la directora del banc central ucraïnès del 2014 al 2017, va dir que estava preocupada per la confiscació dels actius dels oligarques durant la guerra. A finals del 2022, la refineria de petroli de Kolomoiski i l'empresa de Zhevago, AvtoKraAz, que fabrica camions pesants, es van nacionalitzar en el que les autoritats van dir que era una manera d'assegurar subministraments militars vitals.

"És capitalisme d'estat –diu Gontareva–. Ara l'amenaça no són els vells oligarques, sinó els nous que es beneficien de la guerra a través de la redistribució d'actius i segments empresarials". Kaleniuk, del Centre d'Acció Anticorrupció, hi coincideix: "En la lluita contra els dracs –diu–, hem de ser prudents per no convertir-nos en dracs nosaltres mateixos".