Internacional 27/01/2021

Vacunació del 70%, un optimisme poc justificat

El procés de fabricació de les vacunes és un dels motius que explica el retard en la seva producció

4 min
Centre de vacunació a Bath, oest d'Anglaterra
Disponible en:

LondresMés enllà del fenomenal embolic polític entre la Comissió Europea i AstraZeneca, el cert és que les excuses de problemes en la producció del components actius de la vacuna exposades pel director executiu de la farmacèutica, Pascal Soriot, en una entrevista publicada en quatre mitjans europeus aquest dimarts, són perfectament possibles. Així ho assegura a l'ARA Salvador Macip, metge i investigador de la Universitat de Leicester i la UOC. "Que la producció de la vacuna tindria alts i baixos, era d'esperar. Al principi el subministrament va anar molt bé perquè les companyies han estat acumulant dosis fins i tot abans que s'aprovés la vacuna. Però ara ja anem en temps real, i la producció té un component biològic, com ha explica Soriot, que no és exacte. El que diu pot passar. Ara bé, que això sigui la raó de la disminució de dosis o hi hagi altres motius polítics el darrere és difícil de saber. En tot cas, l'excusa és plausible". També, però, podria ser que hi hagués un excés d'ambició o d'optimisme.

En tot cas, Soriot ha parlat de "mala sort" en les plantes de producció de Bèlgica i Holanda, on es fa el component biològic de la vacuna que ha d'abastir la manufacturació final, a les instal·lacions de la compania a Itàlia i Alemanya. Un procés en què no intervenen les plantes del Regne Unit, ara per ara, segons Soriot, destinades a abastir les necessitats britàniques en primer lloc, una decisió que la UE posa en qüestió.

Però, de què parla en concret? En general, les vacunes tenen diversos elements: els anomenats components actius, que estimulen el sistema immunitari (virus mort, proteïna del virus o material genètic d'un virus); els coadjuvants, que milloren la resposta del sistema immunitari; els estabilitzadors, que allarguen la vida útil; antibiòtics, que prevenen la contaminació bacteriana durant la fabricació; i conservants, que eviten la contaminació durant la distribució (com ara quan s’obre un vial de dosis múltiples).

Cada vacuna, a més, té un procés de fabricació únic, però algunes etapes són prou semblants. Per exemple, la propagació de components actius, fent-los créixer en cèl·lules animals, vegetals, fúngiques o bacterianes («cultiu cel·lular») o fent-los créixer mitjançant reaccions químiques; la purificació, per extreure els components actius; la formulació, per barrejar els components de la vacuna de manera que s'optimitzin per garantir que es produeix una resposta immune eficaç, que pugui ser entomada pel cos humà, es pugui produir a gran escala i es mantingui estable; omplir i enllestir els vials; l’etiquetatge i l’envasament final per, en últim extrem, de cada lot, fer-ne un mostreig i un test per comprovar la integritat microbiològica del producte. El que ha explicat Soirot és que, en el cas de les plantes europees, el que ha fallat és la primera fase, el cultiu cel·lular, que ha anat més lent del previst i està impedint continuar la cadena. En altres llocs, com a les plantes del Regne Unit, no hi hagut aquest problema i, per tant, diu, s'ha pogut servir el previst.

El gran repte de la immunització contra el covid és que o és global o no serveix de res; i que el món ha de produir com a mínim 5.500 milions de vacunes a l'any, el doble si es pensa en les dues dosis. I és un repte impossible d'assolir perquè no hi ha la capacitat industrial per fer-ho en menys d'un any.

Europa, endarrerida

Pel que fa al ritme de vacunació a Europa, les diferències entre el Regne Unit i la Unió són molt cridaneres. En els passat set dies, el sistema sanitari britànic ha aconseguit vacunar 2,6 milions de persones amb una primera dosi. En total, des de l'inici de la campanya, s'ha immunitat, si més no parcialment, el 10.76% de la població. Espanya, per contra, només el 2.76%. Amb tot, és el percentatge més alt de la UE.

En qualsevol cas, l'abisme entre unes xifres i unes altres ha posat en les darreres hores AstraZeneca en el punt de mira, per l'incompliment de les seves promeses de lliurament de vacunes, tot i que també la Unió ho està per com ha gestionat la creació d'un portafoli de vacunes per als vint-i-set, envoltat de secretisme.

Què ha fallat a la UE, doncs? Més enllà de les excuses de Soriot i la imprevisió d'AstraZeneca, potser cal preguntar-se també si les perspectives –el 70% de la població adulta espanyola vacunada abans o a finals de l'estiu, entre 15 i 20 milions de persones– no eren molt optimistes. "Diria que estava basat en un càlcul matemàtic que preveia què tot funcionaria perfectament, quan aquesta campanya no s'ha fet mai abans", diu a l'ARA Rafael Vilasanjuan, director de política i desenvolupament global de l'lCS Global de Barcelona, i membre de la comitè de direcció de Covax, el programa de l'Organitzacó Mundial de la Salut per a la distribucio equitativa de la vacuna.

Però també hi ha hagut problemes derivats de la manca de capacitat de producció de vacunes a Europa, en especial en relació amb el Regne Unit, als quals s'ha afegit el retard en el desenvolupament de la vacuna de Sanofi i l'Institut Pasteur de París.

AstraZeneca, en tot cas, s'ha agafat els dits amb unes promeses que el seu soci més important, l'Institut Serum de l'Índia, "ja el va advertir" que serien difícils de complir, com recorda Vilasanjuan. La companyia de Soriot assegurava que hi produiria fins a mil milions de dosis aquest any, un objectiu molt més que ambiciós, del tot impossible. A més d'aquest contracte, n'ha fet altres amb l’empresa espanyola Mabxience, que fabricarà en la seva planta de Garín (Argentina) l’antigen, i que, gràcies a un acord amb la fundació del magnat Carlos Slim portarà part del procés final a Mèxic per fabricar 150 milions de vials. Igualment, va llicenciar el producte a R-Pharm a Rússia per a aquest país i veïns (també en Orient Mitjà i Balcans) i a Shenzhen Kangtai a Xina (200 milions) i Fiocruz al Brasil (100 milions). Una política d'expansió, amb la bandera d'una vacuna a l'abast de tothom, i de franc per als països pobres, que, potser ara, no està en condicions de complir.

stats