Les urnes de Saxònia impulsen la CDU de Laschet

SabadellArmin Laschet, el líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), es veu més a prop de rellevar la seva companya de partit Angela Merkel a la cancelleria alemanya després dels resultats electorals d'aquest diumenge al land de Saxònia-Anhalt. Malgrat que les enquestes preveien un duel ajustat amb la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), la formació conservadora es va imposar amb molta claredat i el president del grup de la CDU al Bundestag, Ralph Brinkhaus, ha presentat aquesta victòria com una avantsala del que passarà a les eleccions federals del 26 de setembre, les primeres en 16 anys en què Merkel no concorrerà: "Això ens donarà una empenta de cara a [les eleccions al Parlament de] Berlín. És una victòria per a Armin Laschet", ha afirmat Brinkhaus.

La CDU va guanyar els comicis de diumenge amb el 37,1% dels vots, més de 7 punts per sobre dels resultats del 2016, mentre que AfD va anar a la baixa i va passar del 24,3% de fa cinc anys al 20,9%. Els ultradretans es mantindran, això sí, com a principal grup de l'oposició. La campanya de la CDU s'ha centrat sobretot a marcar distàncies amb el partit d'extrema dreta, una línia d'actuació que no ha agradat algunes veus de pes del partit, que retreien a Laschet que mantingués un perfil massa moderat i li reclamaven un gir a la dreta per recuperar els votants perduts en benefici de la formació ultra. Ara, però, aquests plantejaments han rebut l'aprovació de les urnes.

Com destaca l'investigador del Cidob Héctor Sánchez Margalef, l'aposta del nou líder conservador "ha aconseguit mobilitzar gent que estava en l'abstenció". "La campanya ha sortit bé i això avala Laschet, que ho pot reclamar com a victòria", diu. De fet, aquest dilluns el mateix Laschet ha aprofitat la clara victòria del seu partit a Saxònia-Anhalt per presentar la CDU com "un baluard contra l'extremisme" i per deixar clar que no es desviarà "ni un mil·límetre" del seu "rumb al centre". Es dona la paradoxa que els líders del partit en aquest territori es van posicionar en contra de Laschet tant a l'hora d'escollir el nou president del partit (van optar per Friedrich Merz, el candidat més conservador dels tres que es van presentar) com quan va tocar triar el candidat a canceller (la seva opció era el líder bavarès Markus Söder, també de perfil més dretà).

Mal resultat dels Verds

De totes maneres, no és tan evident que els resultats de diumenge es puguin extrapolar al conjunt del país. Saxònia-Anhalt és un dels estats menys poblats d'Alemanya, amb 2,2 milions d'habitants, i és també el que presenta una renda per càpita i un índex de desenvolupament humà més baixos. La seva economia s'ha vist perjudicada, a més, pel progressiu abandonament de la indústria del carbó, que hi tenia un pes específic important. Això ajuda a explicar que (com passa a la resta de territoris de l'antiga Alemanya de l'Est) la ultradreta d'AfD hi tingui una penetració més elevada que al conjunt del país, mentre que la representació dels Verds (que aspiren a descavalcar la CDU de la cancelleria al setembre) sigui pràcticament testimonial.

Per aquest motiu, el partit ecologista fa una lectura diametralment oposada dels resultats. "Aquestes eleccions no eren significatives per a ells: a l'Est hi tenen menys força i no comptaven treure uns resultats espectaculars, però tot i així han millorat", exposa Sánchez Margalef. Del 5,2% dels vots que havien recollit fa cinc anys, els Verds han passat ara al 5,9%, tot i que les enquestes de les últimes setmanes els situaven a l'entorn del 9% dels sufragis. La seva candidata a cancellera, Annalena Baerbock, ha reconegut que esperaven un resultat més positiu, però ha argumentat que el seu partit s'ha vist perjudicat pel fet que molts votants han optat per concentrar el vot en la papereta de la CDU per evitar un triomf d'Alternativa per Alemanya, una opció que els sondejos veien possible. Segons l'investigador del Cidob, els Verds "continuen sent candidats a guanyar les eleccions del setembre".

Amb tot, les últimes enquestes de cara a les eleccions federals indiquen una progressiva desinflada de les expectatives de la força ecologista. A finals d'abril, quan es van anunciar les candidatures de Baerbock i Laschet, els Verds van fer un important salt endavant que els va col·locar per sobre dels conservadors en intenció de vot, un increment que Sánchez Margalef atribueix al contrast entre la batalla interna que va protagonitzar la CDU per escollir el seu candidat i la placidesa amb què ho van fer els Verds. Però des de fa dues setmanes tots els pronòstics indiquen que Laschet és ara mateix el més ben situat per succeir Merkel. En tot cas, segons l'investigador, els resultats d'aquests comicis encara no estan escrits: les diferències entre tots dos partits es mouen ara al voltant dels 4 punts i, per tant, en els tres mesos i mig que falten per a la cita amb les urnes, "pot passar de tot".