Publicitat
Publicitat

CANVIS A L'EXÈRCIT NORD-AMERICÀ

La decisió de deixar combatre les soldats divideix els EUA

"Quan una bala surt disparada, és igual que siguis una dona"

La segona vegada que va ser enviada a l'Iraq, la sergent de les Forces Aèries Stacy Pearsall va treballar fent fotos amb una unitat de l'exèrcit de terra que desactivava bombes. Acabaven de trobar el vint-i-sisè dispositiu del dia quan un dels seus tancs blindats va explotar. Començava una emboscada.

El caos que va viure durant les hores següents no era gens típic en el dia a dia de Pearsall. Però ara que el Pentàgon ha decidit permetre a les dones formar part d'unitats per combatre a primera línia del front podria convertir-se en una situació quotidiana per a les dones soldat amb uniforme nord-americà.

El seu vehicle va quedar sota un foc intens aquell dia del 2007. Els soldats havien anat a combatre els atacants i ella va entrar a un dels vehicles blindats, va agafar la metralladora i va començar a disparar.

A fora hi havia un soldat inconscient. Pearsall va obrir la porta del darrere i va arrossegar-se fins a l'home, que pesava dues vegades més que ella. Agafant-lo per darrere i després de caure dues vegades, finalment va poder fer-lo entrar al vehicle. Quan li va treure l'armilla protectora va adonar-se que la metralla li havia seccionat la caròtida. Mentre la sang brollava, ella va tancar els ulls i va posar els dits dins la ferida. Ell va cridar i Pearsall va donar gràcies al cel. L'home encara era viu.

El que va passar després sembla gairebé cinematogràfic. Sortint d'una boirina polsosa que sobrevolava l'exterior, un metge va entrar al vehicle i va deixar el seu maletí al costat de Pearsall. "Tu també ets metge?", va dir-li. "Déu meu, no -va contestar ella-. Sóc la fotògrafa".

Prohibició que no protegia

Des del 1994 a les dones se'ls ha prohibit tècnicament formar part d'unitats a primera línia del front. Però durant les guerres post 11-S a l'Iraq i a l'Afganistan les dones -que han treballat com a metges, fotògrafes, oficials d'intel·ligència i en moltes altres posicions- han estat rutinàriament "adjuntes" a unitats de terra formades íntegrament per homes, on se les ha disparat, han disparat, han estat ferides i també han mort.

Pels partidaris de la decisió del secretari de Defensa, Leon Panetta, les experiències d'aquestes dones demostren que la diferència entre ser "adjunta" en una unitat de combat i formar-ne part totalment és antiquada i no té cap sentit.

Però els escèptics amb el canvi de política creuen que una cosa és que les dones ho facin bé si ataquen la unitat a la qual estan adjuntes, però que és molt diferent que cada dia s'hagin d'enfrontar amb enemics com a soldats d'infanteria o comandants en un tanc.

Potser val més que l'hi preguntin a Pearsall, que va ser condecorada per la seva actuació a l'Iraq. Per ella, la resposta és simple: "Sí, les dones poden fer-ho, i de fet, ja ho estan fent". Durant els seus mesos a l'Iraq el 2007 va formar part de patrulles cada dia, portant la mateixa protecció pesada i els mateixos cascs que els homes, mentre carregava l'equip de la càmera. Ella també va rebre bales. Ella també va disparar. Ella també va veure com morien els seus amics. "Quan les bales volen, no els importa que siguis una dona", diu.

Com moltes altres, la tinent Kristen Rouse, que acaba de tornar de l'Afganistan, creu que aixecar la prohibició ajudarà les dones a pujar més amunt en l'escala militar. "Hi ha prestigi, aquí. Poder dir que has lluitat a l'Afganistan o a l'Iraq no té res a veure a dir que t'has passat nou mesos gestionant subministraments a la base aèria de Bagram".

Però la sergent Pearsall, que amb 33 anys ara és propietària d'una escola de fotografia a Carolina del Sud, explica que espera que la nova política faci una cosa més: donar més credibilitat a les dones davant els seus comandants i proveïdors d'atenció mèdica quan tornen de la guerra amb ferides físiques o problemes de salut mental.

Pearsall detalla que va tenir problemes per convèncer la gent que havia patit ferides al cervell i al coll a l'Iraq a causa dels combats. "La gent no s'ho creia perquè no es creien que hagués estat immersa en cap batalla".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF