Trump vol que Europa es faci càrrec dels islamistes capturats a Síria

BarcelonaDesprés d’haver fet trontollar el món amb la seva decisió d’abandonar unilateralment el pacte nuclear amb l’Iran i d’haver anunciat la sortida dels Estats Units del tractat sobre armes atòmiques, Donald Trump va fer ahir un nou advertiment que va deixar garratibats els països de la Unió Europea. El president nord-americà va demanar al Regne Unit, França, Alemanya i altres països europeus que portin davant els tribunals els 800 combatents de l’Estat Islàmic que les tropes nord-americanes han detingut a Síria durant els anys de guerra perquè, en cas contrari, va avisar, els Estats Units es veuran “obligats a deixar-los en llibertat”. Sense contemplacions. Ras i curt.

Malgrat la rellevància de l’anunci i de les conseqüències imprevisibles que aquesta mesura podria tenir, Trump va avisar els seus “aliats” europeus a través d’un parell de missatges a Twitter, el seu mitjà de comunicació habitual. “Fem molt i gastem molt: ja és hora que altres facin un pas endavant i facin la feina que són capaços de fer. Ens retirarem [de Síria] després d’una victòria del 100% sobre el califat ”, va escriure l’inquilí de la Casa Blanca a la xarxa social, a més de recordar que els països europeus són els que han de portar els terroristes islamistes a judici, i no pas el govern nord-americà. A diferència, per tant, dels terroristes que els Estats Units van detenir a les guerres de l’Afganistan i l’Iraq, la majoria dels quals van ser traslladats a la polèmica base nord-americana de Guantánamo, a Cuba, però on mai van ser jutjats. Van estar en un llimb legal durant anys, i alguns encara hi continuen.

Trump també va escriure a Twitter que “els Estats Units no volen veure com aquests combatents de l’Estat Islàmic s’endinsen a Europa, que és on se suposa que aniran” si són alliberats, se sobreentén. I en això els analistes admeten que el president nord-americà té tota la raó. Uns 5.900 ciutadans europeus de països com França, Alemanya i el Regne Unit van viatjar a Síria i l’Iraq durant els últims anys per unir-se a l’Estat Islàmic, segons un estudi del Centre Internacional per a l’Estudi de la Radicalització (ICSR), del King’s College de Londres. D’aquestes persones, fins a 1.765 han tornat a Europa, segons aquest mateix informe. Una altra investigació feta per l’Eurocambra precisa que la meitat dels que van marxar del Regne Unit ja hi han tornat, un terç dels que van abandonar Alemanya i Bèlgica i només el 12% dels procedents de França. En tots els casos, aquestes persones són sotmeses a una investigació judicial quan tornen al seu país d’origen, o fins i tot són processades.

Trump va advertir divendres que, en un termini de 24 hores, faria “un gran anunci” sobre Síria i la lluita contra l’Estat Islàmic. Les 24 hores van transcórrer i Trump no va dir absolutament res, fins que ahir va deixar caure la bomba. Ningú esperava una sortida d’aquest tipus.

A la Conferència de Seguretat de Munic, que s’ha celebrat durant els últims tres dies en aquesta ciutat alemanya i en la qual han participat mandataris i experts de tot el món, múltiples diplomàtics van advertir que la conquesta del territori controlat per l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq no significa la fi de l’amenaça terrorista. En canvi, l’enviat nord-americà a Síria, James Franklin Jeffrey, es va mostrar optimista a Munic i va augurar que la derrota total de l’Estat Islàmic era qüestió d’hores.

En l’actualitat, aquest grup terrorista continua combatent a la localitat siriana d’Al-Baghuz, a prop de la frontera de l’Iraq. Les tropes nord-americanes calculen que han capturat uns 800 combatents, que ara són en presons gestionades pels seus aliats kurds. Les forces kurdes, per la seva banda, no volen continuar fent-se càrrec d’aquests reclusos, i menys encara després que els EUA hagin anunciat la seva retirada de Síria, cosa que les farà vulnerables davant d’una ofensiva turca.